Al sud de la ciutat de Barcelona, entre el massís del Garraf i Montjuïc, s'estén un ampli espai totalment pla format pel con de dejecció del Llobregat. Aquest espai natural característic, el delta i les seves marines, amb una antiguitat dùns dos mil anys, constituí davant centúries un marc físic únic sotmès a una lenta i progressiva colonització, que Jaume Codina no considera tancada fins als segles XVI-XVII, quan la construcció dels terraplens comunals de defensa acabà de donar forma a aquell espai humit, mudable i insalubre, format per estanys, prats i aiguamolls i a mercè de les contínues sortides i variacions del curs del riu que l'havia originat