La transició de la "filosofia crítica" kantiana a la "doctrina de la ciencia" fichteana esta mediatitzada per Reinhold i la seva comprensió de la filosofia "com a ciència estricta". Mentre que en la perspectiva critica coexisteixen una exposició "arquitectònica" i una "cartogràfica" de la filosofia, Reinhold privilegia exclusivarnent la primera, amb la qual cosa cal que la doble territorialitat kantiana (natura, llibertat) es redueixi a un únic "fonament" (la consciència) bastint-se aixi un únic "edifici" filosòfic. D'aquesta manera s'enceta la problemàtica fonamentalista que determina la filosofia de Fichte en especial i de l'idealisme alemany en general.