Si, amb caràcter general, preguntar-se pels orígens d'un periode historia exigeix la previa caracterització del període pel qual ens pregun­tem, aixo és encara més necessari tractant-se, com és aquí el cas, d'un període de la historia de la filosofía, és a dir, de la historia d'aquella disciplina que es defineix ella mateixa com a comprensió conceptual de la realitat.-Des del moment que tota la formulació filosófica intenta d'exposar en una categorització sistematica i raonada allo que constitueix la veritat darrera de les aparences, el seu estudi genetic sols pot ésser empres fonamentadament després d'haver determinar amb la maxima discinció els diferents modes essencials de comprensió de la realitat en que la mateixa filosofia se'ns palesa. Ara bé, aquesta tasca previa de delimitar les èpoques fonamentals de la filosofia tampoc no pot ésser feta des de fora de la seva història -llevat del cas que, des d'una errònia interpretació idealista, pretenguéssim d'efectuar una construcció a priori dels continguts de l'esdevenir historic a posteriori (filosofemes), cosa clarament impossible--; la qual cosa ens insereix dins un cercle que sols pot ésser trencat d'una manera: prenent com a punts de referencia epoca!per a la historia de la filosofía aquelles formulacions que, en si i per a si mateixes -i, per tant, necessariament per a nosaltres com a llurs historiadors-, apareixen configurades com a modes unitaris i essencialment diferents d'entendre la realitat i al voltant de les quals se'ns agrupa espontaniament tota una serie d'autors.