Durant els dos decennis anteriors a la Guerra del Iom Kippur de 1973 --la qual obrí una nova fase en la dinhmica política i econbmica occidental- els pa'isos de la Europa capitalista avarlcada han confiat gairebé sempre en la mh d'obra immigrant per tal de reduir el constant desequilibri entre l'oferta interna de treball i la seva demanda. La majoria dels treballadors que es traslladaren a aquests pa'isos provenien de 1'Europa meridional i de Turquia, amb dues notables excepcions: la del fluxe d'irlandesos -molt minvat- i de ciutadans del Commonwealth <(no blanc> -indis, jamaiquins, pakistanis- a la Gran Bretanya i d'algerins a Franca. (D'altres casos especials, com ara la migració de marroquins a 1'Estat espanyol, no són menys significatius, sobretot tenint en compte la qualitat de zona d'emigració intensa que és la Península Iberica.)