En aquest curt assaig l'autor proposa una explicació de la tardana aparició de la sociologia a casa nostra a través de la proverbial preocupació dels catalans per la qüestió nacional. Intenta explicar, després, com certes reflexions globals sobre el país, com ara les de Ferrater, Vicens i Fuster, han d'ésser considerades com a part integrant del nostre bagatge sociolbgic, i no com a excursions extra o metasociolbgiques d'autors no iniciats. Finalment, l'assaig conté una crítica dels excessos del positivisme a la sociologia catalana, ultrapositivisme que sovint s'amaga rera declaralcions tebriques o ideolbgiques generals i que, al seu parer, hom hauria cle superar mitjangant un major rigor &ric en la nostra tasca comuna. Aquestes reflexions giren sempre entorn de la qüestió macrosociològica de la natura de l'estructura social de Catalunya...