No fa pas gaire anys el treball de la dona fora de la llar estava, socialment, mal vist, sobretot si la dona era casada. Es considerava que la dona havia de quedar-se a casa: per a això se l'educava i se la preparava. Solament en aquells casos d'infortuni en qui: l'home no guanyés prou per a mantenir la família es justificava que la dona treballés fora de la llar. Així, segons l'informe FOESSA (1975), basat en una enquesta a 2.100 persones de tot Espanya, el 79 per 100 dels entrevistats pensava que la dona havia d'estar a casa quan hi arribés el marit i el 68 per 100 deien que la dona s'havia de preparar per tenir cura de la llar més que per a seguir una professió. Els percentatges eren encara més alts en les respostes femenines.