En el moment històric actual, amb un cert grau d'autogovern dins d'un sistema democràtic i amb uns objectius definits com de (re)construcció nacional, Catalunya ha de fer front a un fenomen que, si bé no desconegut en el seu passat, ha adquirit per les seves extraordinàries proporcions una importància decisiva en tots els ordres de la vida del país: la immigració procedent, en la seva majoria, de terres castellanoparlants de la resta d'Espanya. La promulgació de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (D.O.G. n. 322, del 22-4-1983) marca les línies fonamentals de la política lingüística que hom seguirà durant els pròxims anys i incideix, doncs, de ple en un dels aspectes considerats generalment més importants en relació als immigrants a Catalunya: la seva assimilació lingüística. En aquest treball examinarem la dinàmica general dels processos assimiladors i les previsions que en aquest sentit conté l'esmentada Llei del Parlament de Catalunya.