MÓN DE LA VIDA: Lebenswelt. Com a concepte, presenta un antecedent important en l'expressió «món natural», ja emprada habitualment per alguns autors del positivisme empiriocriticista (Ernst Mach, Richard Avenarius). Husserl l'empra per primera vegada en un annex al § 64 d'Ideen II, tot i que no és fins a les obres dels anys 20 que el concepte comença a jugar un paper més ampli que el del contrast entre l'actitud en la qual hi ha teories i la situació prèvia a la constitució de qualsevol teoria. L'exposició més completa la trobem a La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental (1936). És una convenció acceptada comunament entre els intèrprets (i amb suport en el propi text husserlià) distingir entre «conceptes provisionals» de món de la vida (nosaltres preferiríem anomenar-los, simplement, «pre-transcendentals») i «conceptes transcendentals» del món de la vida, tot i que la principal diferència entre ambdós tipus de sentits la juga el tombant d'actitud cap al mateix fenomen del món. Amb el concepte de «món de la vida» pretén Husserl copsar l'àmbit en què l'ésser humà ja sempre s'està movent i vivint, previ a la més rudimentària de les formes de teoria, construcció intel·- lectual, ideologia, etc. Respecte a aquest àmbit es pretén, gràcies a la fenomenologia transcendental, realitzar un acte reflexiu que constitueixi una teoria de com es dóna el món anterior a tota teoria. L'estatut d'aquest «des d'on» es realitza aquesta «teoria sobre el món de la vida anterior a tota teoria» es presentarà, doncs, ple de dificultats que una fenomenologia concebuda com a ciència haurà d'afrontar