This study analyzes the behavior of production of tomato plants growing outside. The varieties used are Anairis, Bodar, Borsalina, Durinta and Salper; we compare two different methods to guide the stem: the "Tradicional" method -a stem for plant- and method "Cal Tupí" -two stems for plant-. The parameters compared are the following: number of fruits for bunch, number of bunch to stem, the weight of each bunch and the caliber of the fruit; the latter setting only for the varieties Anairis, Bodar and Boralina. In general, the method of the stem guide is significant in any of the parameters analyzed in some varieties. When there is meaning, the average parameter is higher in the case of the "Tradicional" method. In variety Bodar, however, the method to guides the stem was not significant in any setting. As for the caliber, Anairis and Bodar varieties caliber present method superior in "Cal Tupí"; variety Borsalina, however, offers better gauge using "Tradicional" method. In the economic balance, the only variety where the balance is higher in the "Cal Tupí" method is the variety Durinta. The variety Salper equal results in both methods.

En aquest treball s'estudia el comportament de la producció de tomaqueres en cultiu d'exterior. Les varietats utilitzades són Anairis, Bodar, Borsalina, Durinta i Salper; s'encaren dos mètodes diferents d'entutoratge: el mètode tradicional -una tija per cada planta- i el mètode Cal Tupí -dues tiges per cada planta-. El paràmetres comparats són el nombre de fruits per pom, el nombre de poms per tija, el pes de cada pom, i el calibre dels fruits; aquest últim paràmetre només en el cas de les varietats Anairis, Bodar i Borsalina. En general el mètode d'entutoratge resulta significatiu en algun dels paràmetres analitzats en algunes varietats. Quan hi ha significació, la mitjana del paràmetre és més alta en el cas del mètode Tradicional que en el mètode Cal Tupí. En la varietat Bodar, però, el mètode d'entutoratge no ha estat significatiu en cap paràmetre. Pel que fa al calibre, les varietats Anairis i Bodar presenten calibres superiors en el mètode Cal Tupí; la varietat Borsalina, en canvi, ofereix millors calibres seguint el mètode Tradicional. En el balanç econòmic, l'única varietat on el balanç és superior en el mètode Cal Tupí és en la varietat Durinta. La varietat Salper iguala els resultats en els dos mètodes.

En este trabajo se realiza el estudio del comportamiento de la producción de tomateras en cultivo de exterior. Las variedades utilizadas son Anairis, Bodar, Borsalina, Durinta y Salper; se comparan dos métodos diferentes de tutorar: el método Tradicional -un tallo por cada planta- y el método Cal Tupí -dos tallos por cada planta-. Los parámetros comparados son el número de frutos por racimo, el número de racimos por tallo, el peso de cada racimo y el calibre de los frutos; este último parámetro sólo de las variedades Anairis, Bodar y Borsalina. En general el método de tutorar resulta significativo en alguno de los parámetros analizados en algunas variedades. Cuando hay significación, la mediana del parámetro es más alta en el caso del método Tradicional que en el método Cal Tupí. En la variedad Bodar, sin embargo, el método de tutorar no ha sido significativo en ningún parámetro. En el análisis del calibre, las variedades Anairis i Bodar presentan calibres superiores con el método Cal Tupí; la variedad Borsalina, en cambio, ofrece mejores calibres siguiendo el método Tradicional. En el balance económico, la única variedad donde el balance es superior con el método Cal Tupí es en la variedad Durinta. La variedad Salper iguala los resultados en los dos métodos.