El present estudi pretén ampliar els coneixements en l’àmbit dels hidrogels com a vector de subministrament de fàrmacs que actualment requereixen de tècniques agressives pel pacient. Un hidrogel (HG) es defineix com una xarxa polimèrica que té la propietat d’absorbir elevats volums de dissolvent provocant canvis macroscòpics en les seves dimensions[15]. En aquest estudi s’ha seleccionat l’àcid ϒ-poliglutàmic (PGGA) com a polímer combinat amb cistamina (AED) com agent entrecreuant. Com a fàrmac s’ha seleccionat la dopamina (DA), una monoamina produïda de forma natural, la qual s’incorporarà en l’estructura dels hidrogels degut al seu paper protagonista en diverses malalties degeneratives que afecten la població i que es poden pal·liar mitjançant un subministrament controlat del producte. Un cop seleccionades les condicions òptimes de síntesi de l’hidrogel per dur a terme exitosament el procés d’incorporació i alliberació de DA, es procedeix a la incorporació d’aquest en la superfície d’un elèctrode serigrafiat de carboni (ESC) modificat amb un recobriment de poli(3,4-etilendioxitiofè) (PEDOT) obtingut electroquímicament. La principal finalitat d’aquesta incorporació és l’obtenció d’un dispositiu capaç d’alliberar DA al medi, portada a terme per part de l’hidrogel, i simultàniament detectar les concentracions de DA alliberada mitjançant el recobriment de PEDOT. Els diferents HPGGAs i el dispositiu final han sigut caracteritzats principalment mitjançant tècniques d’espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (TF-IR), espectroscòpia UV-vis, microscòpia electrònica de rastreig (MER) i tècniques electroquímiques. Per altra banda, diversos assajos per tal d’optimitzar el procés d’incorporació i alliberació de DA han sigut realitzats, analitzant factors com el pH del medi, el grau d’entrecreuament o el pes molecular del PGGA ja que tots ells afecten al grau d’inflament de l’hidrogel i conseqüentment al perfil d’alliberació del fàrmac.