Abstract:
|
L’objectiu principal d’aquest projecte consisteix en proposar els accionaments elèctrics amb motor de reluctància autocommutats (SRM) com a alternativa tecnològica a implementar en l’àmbit dels accionaments amb motor asíncron trifàsic utilitzats avui en dia de forma generalitzada en tracció elèctrica ferroviària lleugera.
L’abast del present treball comprèn el disseny i la simulació d’un accionament prototipus inicial amb SRM a partir de l’objecte d’estudi d’un cas real de motor asíncron trifàsic amb potència nominal de 320 kW per al corresponent estudi de viabilitat i avaluació dels resultats obtinguts en la comparativa d’entre ambdós accionaments elèctrics. La simulació del model es realitza principalment en anàlisi estàtic. Durant el procés s’aniran obtenint més dades significatives que s’aplicaran progressivament amb la introducció de nous ajustos tècnics que contribuiran a millorar el funcionament d’un primer prototipus inicial i donar lloc al desenvolupament d’un model resultant final perfeccionat.
Per a l’anàlisi estàtic s’han emprat mètodes d’elements finits (FEMM) aplicats al disseny del model SRM prototipus definit prèvia parametrització dimensional dels elements electromagnètics principals i representat gràficament a partir de tècniques de Disseny Assistit per Ordinador CAD.
Al final del projecte s’incorpora a l’apartat annexos una proposta-resum com a guia de treball amb unes pautes bàsiques per a futures línies de desenvolupament en base a la implementació d’un sistema interactiu de simulació amb tècniques de regulació i control, adaptat i configurat per a funcionar a tres fases a partir del disseny original (4 fases) proporcionat pel Grup de Recerca e Innovació en Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrònica (GAECE) del Departament d’Enginyeria Elèctrica a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG-UPC), sobre la modelització física aplicada del SRM prototipus i definida a partir de tots els seus paràmetres electromagnètics que, prèviament calculats, permetria avaluar el seu comportament en règim estacionari a través de resultats obtinguts en base al domini temporal. |