L’objectiu primordial d’aquest treball és demostrar el potencial que té el silenci audiovisual com a recurs narratiu en l’àmbit cinematogràfic. Per fer-ho, s’ha dut a terme una investigació teòrica dels diferents estudis que hi ha i un anàlisi pràctic d’una mostra representativa de les pel·lícules espanyoles del s.XXI. Com a conclusions, entre d’altres s’ha pogut demostrar que el silenci audiovisual absolut sí que existeix i que hi ha diferents tipologies de silenci així com múltiples funcions.