Amb aquest treball, volem desgranar diferents aspectes de l’Estadi de Montjuïc de 1929 com a exemple de la introducció del formigó armat en la construcció catalana de la primera meitat del segle XX. Aquest cas és singular, ja que representa una obra de gran envergadura en la que inicialment estaven previstes solucions constructives del ram de paleta que per diferents motius que explicarem al llarg del treball, acaben adaptant-se a solucions en formigó armat. Anirem comprenent l’estructura original de l’Estadi i gràcies a documentació gràfica original (poca i poc precisa) però sobretot a imatges de la seva construcció, acabarem determinant hipòtesis fonamentades per tal de resoldre amb la màxima rigorositat possible quines foren les solucions finals, tot aportant documentació gràfica general de l’Estadi, de les diferents seccions, del gol sud (zona soterranis) amb una seqüència de les diferents fases d’obra així com la realització d’un estudi exhaustiu de les diferents plantes de la tribuna principal i la seva relació amb l’estructura metàl·lica de suport de la coberta.