El present projecte de fi de grau té com a objectiu principal el desenvolupament d’un dispositiu de protecció personal per a dones en risc de patir una situació de violència masclista. Es tracta d’una solució tecnològica a un estigma social. Inicialment s’ha realitzat un estudi de l’estat actual d’aquesta problemàtica en el que malauradament es mostra com avui en dia encara són moltes les dones vulnerables a patir aquest tipus d’agressions. Per establir el requeriments mínims dels qual ha de disposar el producte s’ha tractat amb diversos professionals de la matèria i d’aquesta forma s’han pogut obtenir diversos enfocaments. Així doncs, s’han pogut entrevistar organismes com l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Mossos d’Esquadra i el servei d’atenció a dones maltractades de la Creu Roja. Com es destaca en la memòria, actualment no existeix cap tipus de dispositiu vers aquesta problemàtica dirigit un públic ampli i que sigui pràctic i intuïtiu. D’altra banda s’ha accentuat el disseny de fàcil producció i el caire estètic del producte, ja que és necessari per tal de popularitzar-lo i fer-lo assequible. En aquest cas s’ha treballat amb l’assessorament professional d’una dissenyadora de joies i d’experts en processos de fabricació de plàstics; material del qual es composa fonamentalment el dispositiu. Tanmateix, una de les disciplines fortament implicades en aquest projecte és l’electrònica. Per tant es pot veure la forta implicació de les noves tecnologies a l’hora d’idear una proposta vàlida. Després d’un extens procés creatiu i un cop definida la proposta formal adequada, aquesta s’ha validat l’estructuralment mitjançant el mètode d’element finits. Val a dir que els resultats són satisfactoris. Finalment s’ha realitzat un estudi econòmic per tal de conèixer la prospecció financera del dispositiu en el mercat.