La instal·lació hidràulica de refrigeració del sincrotró es basa en un sistema de 4 anelles que alimenten les àrees del sincrotró. Cada àrea té un conjunt d’equipament que necessita ser refrigerada. Concretament, l’àrea d’experiments, es troba al 25% de la capacitat que aquesta pot tenir. Això és degut que actualment només hi ha 7 de les 33 línies explotables de la instal·lació. Aquesta instal·lació per qüestions d’economia de disseny consta d’un conjunt de canonades a la mateixa secció i a la mateixa alçada. Hi ha un conducte per la impulsió i un pel retorn. Per aquest conjunt de fets s’hi provoca que la distribució de velocitats va reduint-se progressivament (on teòricament a l’últim punt és igual a zero). Les grans instal·lacions hidràuliques han de complir i vigilar que no rebaixar una velocitat mínima en el flux d’aigua. El motiu és perquè s’hi acumula aire que no permet una purga senzilla ja que el flux no porta prou velocitat per a empènyer-lo. Actualment hi ha mètodes de purga total que són ineficients (comporten l’aturada del sincrotró durant un dia) però permeten solucionar temporalment el problema. Se’n desprenen dos problemes directes: augmenta la caiguda pressió del sistema, que fa treballar més les bombes, i l’aire potencia l’oxidació i corrosió dels equips que es vol refrigerar[1]. La intenció del projecte és caracteritzar la instal·lació actual, establir un criteri tècnic per seleccionar la velocitat mínima permesa dins dels conductes, proposar una solució constructiva que agilitzi el manteniment o bé que l’eradiqui, i implementar-lo