En el present projecte es pretén caracteritzar qualitativa i quantitativament els components de les parts aèries de la Typha angustifolia, planta de la família de les tifàcies molt habitual en cursos d’aigua lents o bé en aiguamolls. Es parteix d’una mostra ja extreta i processada, així doncs, l’objectiu principal és la comparativa amb la possible bibliografia ja escrita de la planta i la identificació dels components químics que la conformen. La mostra de fruits i fulles de la planta en qüestió va ésser presa en els aiguamolls de la Bòbila de Santpedor i processada mitjançant la tècnica d’anàlisi de Cromatografia de Gasos acoblada a una posterior Espectrometria de Masses (CG-EM). L’elecció de la tècnica es justifica ja que aquesta és molt robusta i permet la identificació d’un ampli ventall de compostos químics. Degut a la poca bibliografia escrita sobre la composició química de la T. angustifolia es realitza un escombrat exhaustiu de les dues mostres (fulles i inflorescència) on es determinen un total de 57 compostos identificats amb claredat. Fins a dia d’avui, una varietat de compostos han estat aïllats i caracteritzats, inclosos onze compostos fenòlics identificats en les inflorescències femenines de la T. latifolia, un nou glucòsid de flavonol, tres esteroides i tres àcids greixosos, diversos estigmasterols lliures i acil-glucosilats, dos carotenoides i, 2-clorofenol i salicil aldehid en els extractes de la T. latifolia (He, Simoneit, Jara, & Jaffé, 2015). A partir d’aquí es procurarà anar una mica més enllà i no només intentar identificar els compostos descrits fins aleshores, sinó que també s’intentarà d’identificar-ne de nous. Arrel de l’estudi de (Basas, 2015) s’ha escollit aquesta planta ja que no ha estat molt estudiada però contradictòriament és utilitzada des de fa molts anys en diversos usos i coneguda arreu per aquests. Podríem equiparar-la al jonc marí o al jonc boval per les seves similituds morfològiques i fitoquímiques.