Els rius de la conca del Besòs presenten les característiques pròpies dels rius torrencials: conques de petites dimensions, una considerable pendent mitja i un règim de precipitacions irregular, amb successos força intensos i de curta durada que originen grans cabals punta força superiors als règims mitjos del rius. A tot això cal afegir la forta pressió urbanística que exerceix l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que s’ha manifestat àmpliament durant la segona meitat del segle XX com a conseqüència del moviment migratori que ha experimentat la ciutat i les seves localitats pròximes. En aquest període, ha augmentat notablement el grau d’impermeabilització del terreny i s’han efectuat endegaments per a evitar inundacions i guanyar terreny. Aquestes tendències urbanístiques augmenten els cabals que arriben al riu com a escolament superficial i redueixen les fonts de sediment al·luvial i de rentat de la conca, alterant l’equilibri del fons fluvial. El present estudi pretén desenvolupar àmpliament el concepte de l’índex diacrònic, un mètode per a quantificar el grau d’incisió o acreció potencialment produït per la pressió humana en una conca. Aquest anàlisi es fa comparant la variació de les amplades de la llera i la variació en els usos del sòl en dos instants de temps. Les èpoques en les que es fa aquesta comparació són els anys 1956 i 2009 donat que es disposa dels mapes de cobertes del sòl elaborats pel CREAF a partir d’orto-fotos d’aquells anys. El mètode de l’índex diacrònic aporta resultats distribuïts geogràficament en una conca d’un potencial desequilibri del fons fluvial amb tendència a la incisió o a la acreció. Aquest desequilibri provocat per la pressió humana en un període temporal pot haverse manifestat si hi han hagut successos hidrològics que hagin activat notablement el transport sòlid. Per aquest motiu, és complementen el resultats de l’índex diacrònic amb un estudi històric del nombre i la magnitud de les avingudes que han circulat per cada una de les conques en el període d’estudi i que han pogut modificar l’equilibri fluvial. El resultat global és un anàlisi del grau de potencial desequilibri que provoca la pressió humana en els diferents trams de cada riu de la conca del Besòs, amb la possibilitat, donada la història hidrològica de cada conca, de que aquest potencial s’hagi manifestat o que pel contrari pugui fer-ho en un futur.

Rivers of the Besòs basin present the own characteristics of torrential rivers: basins of small dimensions, a considerable slope of the riverbed and an irregular rainfall regime, with short lasted and intense events that originate peak flows quite upper to the average regime of the rivers. To all this, it is necessary to add the strong urbanistic pressure that exerts the Metropolitan Area of Barcelona, widely manifested during the second half of the 20th century as a consequence of the migratory movement that has experienced the city and its surroundings. In this period, it has increased notably the waterproofing degree of the terrain and have been built channelingsto avoid floods and gain ground. These urbanistic trends increase runoff flows and reduce the sources of alluvial and basin wash sediment, altering the balance of the riverbed. The present survey pretends to develop widely the concept of the diachronic index, a method to quantify the degree of incision or accretion potentially produced by the human pressure in a basin. This analysis is made comparing the variation of the riverbed widths and the variation of the land uses in two instants of time. The period when is made this comparison is the one between 1956 and 2009, as it is available the land uses maps elaborated from ortophotos in these years. The method of the diachronic index results in geographically distributed measures of a potential disequilibrium of the riverbed with tendency to incision or accretion. This disequilibrium caused by the human pressure in a temporary period may have been evidenced if there have been hydrological events able to activate the solid transport. For this reason, the diachronic index results are complimented with a historical analysis of the number and magnitude of the events that have circulated on each one of the basins during the survey period and that have been able to modify the fluvial balance. The global result is an analysis of the potential disequilibrium degree caused by human pressure in the different sections of each river of the Besòs basin, combined with the possibility, given the hydrological history of each basin, that this potential have been evidenced or oppositely can do it in a future.