L'article se centra en l'analisi de les estrategies adoptades pels propietaris vitícoles al llarg de la segona meitat del segle XIX i primers anys del xx, per tal d'acabar amb la dualitat de dominis que caracteritzaven la rabassa morta i aconseguir d'aquesta manera la opropietat perfecta. de llurs heretats. Amb aquesta finalitat s'estudia el procés d'organització dels propietaris vitícoles i el paper que va jugar l'Estat liberal en la defensa dels interessos de classe d'aquests propietaris. Finalment ens referim a les conseqüències que va tenir la fil·loxera respecte al procés de desnaturalització del contracte de rabassa, així com el control social que va comportar el canvi tècnic associat a la plantació de nous ceps amb peus americans.