A  l’hora  de  realitzar  estudis  de  les  xarxes  ferroviàries,  en  la  bibliografia  hi  ha  informació  detallada  sobre els  diferents  trams  de línia  posats en  servei, amb les  poblacions  de  sortida i  arribada,  però  la  mateixa  informació  referent  a  les  estacions  sol  ser  escassa,  i  sovint  inclús  confusa. El mateix  passa amb  dades  del  tipus  operacional  com  són  freqüències  o  horaris  de  pas.  En la història recent i més a partir de la proliferació de les eines informàtiques, aquesta manca  ha  deixat  d’existir,  però  en  el  moment  de  realitzar  estudis  sobre  l’evolució  històrica  de  les  xarxes de transport, és necessari retrocedir a èpoques passades on la mancança s’agreuja quan  més gran és l’espai de temps transcorregut.  És aleshores quan la falta d’informació esdevé un problema, el qual s’acaba resolent assumint  diverses  simplificacions  que  permeten  calcular  indicadors  en  base  a  paràmetres  dels  qual  sí  que  es  disposa  d’informació.  Tota  simplificació  però,  porta  un  error  associat,  el  qual  s’ha  d’acceptar si es vol continuar endavant amb l’estudi, però que convé tenir present.  En aquesta línia, el present estudi s’enfoca des de tres vessants complementàries entre elles:  Una  primera  part  on  es  fa  un  recull  exhaustiu  de  dades  referents  a  la  xarxa  ferroviària  de  Barcelona, incloent‐hi la informació de totes les estacions, i es genera un model GIS amb tota  aquesta informació. Una segona part on s’elaboren models per al càlcul simplificats de diferents indicadors d’oferta  (cobertura,  accessibilitat,  dotació...),  a  partir  dels  models  emprats  habitualment  en  la  modelització de xarxes de transport.  Finalment s’apliquen les diferents definicions de cada model a la reconstrucció de la xarxa, per  obtenir resultats de forma exacta i aproximada, amb l’objectiu de poder estimar l’error comés  en cadascuna de les simplificacions. 

A  la  hora  de  realizar  estudios  de  las  redes  ferroviarias,  en  la  bibliografía  hay  información  detallada  sobre  los  diferentes  tramos  de  línea  puestos  en  servicio,  con  las  poblaciones  de  salida  y  llegada,  pero  la  misma  información  referente  a  las  estaciones  suele  ser  escasa,  y  a  menudo  confusa.  Lo  mismo  ocurre  con  datos  de  tipo  operacional  como  son  frecuencias  u  horarios de paso.  En la historia reciente y más a partir de la proliferación de las herramientas informáticas, esta  falta ha dejado de existir, pero en el momento de realizar estudios sobre la evolución histórica  de  las  redes  de  transporte,  es  necesario  retroceder  a  épocas  pasadas  donde  la  carencia  se  agrava cuando mayor es el espacio de tiempo transcurrido.  Es  entonces  cuando  la  falta  de  información  se  convierte  en  un  problema,  el  cual  se  acaba  resolviendo  asumiendo  varias  simplificaciones  que  permiten  calcular  indicadores  en  base  a  parámetros de los que  sí  se dispone de información. Toda  simplificación pero, lleva un error  asociado, el cual debe aceptarse si se quiere seguir adelante con el estudio, pero que conviene  tener presente.  En esta línea, el presente estudio se enfoca desde tres vertientes complementarias entre ellas:  Una  primera  parte  donde  se  hace  una  recopilación  exhaustiva  de  datos  referentes  a  la  red  ferroviaria  de  Barcelona,  incluyendo  la  información  de  todas  las  estaciones,  y  se  genera  un  modelo GIS con toda esta información.  Una  segunda  parte  donde  se  elaboran  modelos  para  el  cálculo  simplificados  de  diferentes  indicadores de oferta (cobertura, accesibilidad, dotación...), a partir de los modelos empleados  habitualmente en la modelización de redes de transporte.  Finalmente se aplican las diferentes definiciones de cada modelo a la reconstrucción propia de  la  red  para  obtener  resultados  de  forma  exacta  y  aproximada,  con  el  objetivo  de  poder  cuantificar el error cometido en cada una de las simplificaciones. 

In  the  study  of  rail  networks,  detailed  information  about  the  different  sections  of  line  commissioned, with locations of departure and arrival can be found in literature and historical  documentation.  However,  the  information  concerning  the  stations  is  often  poor,  and  even  confusing.  The  same  difficulty  applies  to  operational  data  such  as  pass  frequencies  or  pass  schedule.  In  recent history,  thanks  to  the development of IT  tools,  this issue longer exists. However, in  order to study the historical development of transport networks, it is necessary to go back to  the  past where  the  difficulties  concerning  the lack  of information are exacerbated  the more  time has passed.  It is at this point, that the lack of information becomes a problem. This problem can be solved  by assuming several simplifications, which allow the calculation of indicators based on known  parameters taken from information that is available. Nevertheless, any simplification carries an  associated error rate, which must be accepted in order to go ahead with the study, but should  be kept in mind.  Consequently, the present study focuses on three complementary aspects:  A  first  part,  in  which  an  exhaustive  data  collection  concerning  Barcelona's  rail  network,  including information on all of  the  stations, is undertaken. A GIS model is generated with all  this information.  A  second  part  where  the  simplified  calculation  models  for  different  supply  indicators  (coverage,  accessibility,  provision...),  based  on  models  commonly  used  in  modelling  of  transport networks, are produced.  Finally,  a  third  part  where  all  the  different  definitions  of  each  model  are  applied  with  the  purpose  of  obtaining  both  accurate  and  approximate  results,  so  as  to  be  able  estimate  the  error rate in each simplification applied.