En el present article s'analitzen els mecanismes que permeteren als artistes moderns pintors i escultors d'aconseguir l'èxit. Aquesta anàlisi parteix de l'estudi de les trajectòries de dos grups d'artistes que començaren la seva carrera en les d`ecades de 1900 i 1940, representatius de les primeres i de les segones avantguardes. L'historiador de l'art Alan Bowness proposa quatre cercles de reconeixement pares, crítics, mercat i públic pels que passen sucessivament els artistes. Aquí, en canvi, defensem l'existència de dos moments principals en el procés de consagració, i en els que actuen diferents agents. En el primer moment hi ha un nucli inicial conformat per una xarxa informal per la qual circulen i es consagren artistes, col·leccionistes, crítics i marxants. Posteriorment, en la fase de consolidació, trobem l'acció legitimadora d'institucions com els museus i la literatura especialitzada.