Que n'hi ha vuit no és cap misteri. Allí són i ho sap tothom. I tothom sap també que de primer només n'hi havia quatre, i que més tard, amb l'ampliació, va caldre afegir-n'hi quatre més. Quatre i quatre vuit, doncs, i cap problema. El misteri, al menys d'entrada, no és el nombre, no és el quants ans el com, no és el què sinó el perquè, és la forma més que el contingut; bé, no, que en un contrafort la forma és el contingut. O al revés (ai, Déu méu, si ho veu En...).Vull dir... És igual.