El motiu pel qual em vaig interessar per l'obra de Carlo Crivelli està relacionat amb un dels meus més deplorables fracassos professionals. En una d'aquelles duríssimes oposicions al cuerpo de adjuntos que es feien a Madrid, no vaig poder reconèixer una de les seves obres en l'examen pràctic. Vaig quedar confusa per l'arcaisme d'un artista que semblava ser més modern i me'n vaig (mal) sortir amb una resposta plena d'ambigüitats. Uns anys més tard vaig retrobar la peça -ja classificada en el meu «fons personal » d'imatges- en una visita a la National Gallery de Londres i em va captivar. En primer lloc, pel seu primitivisme amb tocs de modernitat, però també per la seva història, tota una mostra del canvi de gustos -i també dels criteris de valoració- que s'han produït dins de la història de l'art.