S’han estudiat formes alternatives a l’ensenyament convencional i s’ha aplicat a un cas concret d’un centre de Barcelona. El treball té la intenció de donar eines i idees per tal de capgirar l’activitat que dóna suport a les unitats de màquines simples i mecanismes de tercer curs de secundària d’un institut en concret, però els criteris didàctics, els materials (simuladors i peces), i l’elaboració poden servir per qualsevol centre on es vulgui implantar aquest canvi. S’han revisat noves metodologies (DBL-TL ,PBL,CBL, CSBL), però s’ha treballat principalment en la metodologia d’aprenentatge basat en reptes (CBL). Dins dels reptes, amb la col·laboració del tutor, s’ha dissenyat una estructura en arbre amb dificultat incremental per tal que l’alumne no hagi de fer un “salt al buit” en el seu aprenentatge. A l’hora de portar-ho a l’aula s’han preparat dos tipus d’activitats, una més reflexiva amb simuladors i una altra més manual per alumnes que es motiven més per aquesta modalitat. Ambdues formes, són complementàries i els alumnes les han de fer en major o menor mesura. També s’ha buscat sistemes d’avaluació, que en part són en la forma habitual d’exercicis i en altra part amb unes rúbriques pels treballs del simulador i del treball manual. En aquest darrer punt, un aspecte important a valorar serà l’adquisició de coneixements sintetitzada des de l’experiència pràctica cap a una fitxa que l’estudiant elaborarà. Finalment, s’ha buscat una manera de mesurar aquest canvi, però en el centre actual no hi ha mesures objectives, i això vol dir que la mesura haurà de ser forçosament subjectiva per part del professor que imparteix l’assignatura.