Des de la ciutat ibera fins a dia d’avui, el Casc Antic de Lleida ha patit nombroses transformacions urbanes assentades sobre una morfologia urbana herència de la ciutat musulmana i medieval, adaptada a les fortes pendents orientades cap al turó de la Seu Vella. El Casc Antic de Lleida és probablement l’espai urbà de la ciutat que més debat ha suscitat en les darreres dècades. Són molts els processos urbanístics històrics que han anat dibuixant el Casc Antic fins a conformar-lo com l’espai urbà que és actualment, però no és fins als anys 70- 80, amb l’acceleració de la urbanització de la ciutat i el seu creixement cap a zones més perifèriques, quan es comença a plantejar, especialment en els entorns acadèmics, la necessitat de tractar i abordar les especificitats d’un barri que ja en aquells moment presentava una situació de degradació en relació als altres barris de la ciutat. A partir de l’any 1979 es comencen a elaborar normatives urbanístiques que han tingut com a objecte específic el Casc Antic i que l’han anat configurant fins a l’actualitat, dibuixant un barri que a dia d’avui segueix essent un focus important de pobresa i desigualtat respecte la resta de la ciutat. El treball elaborat s’ha centrat en analitzar els processos de transformació urbana que han tingut lloc al Casc Antic en base a les intervencions urbanístiques dutes a terme a través dels diferents plans i projectes específics del barri, per a posteriorment fer una avaluació dels impactes urbanístics, econòmics i socials que s’hi han produït. Així doncs, s’han contrastat les previsions dels diferents plans i projectes urbanístics amb la realitat executada, amb el qual s’ha pogut apreciar el tractament diferencial de la trama urbana entre la part alta i la part baixa del Casc Antic, amb diferències molt clares pel marcat caràcter comercial de la part baixa. La majoria dels plans han tingut com a objecte la part alta del barri, que presentava deficiències majors; des del punt de vista urbanístic, la majoria de plans han tractat els espais del barri de forma aïllada, sense actuacions integrals, i els que han plantejat actuacions integrals han topat sovint amb impediments econòmics i manca de coordinació per a la seva completa actuació, especialment sobre el parc d’habitatges i els equipaments públics. Des del punt de vista econòmic, no hi ha indicis clars que permetin afirmar que s’ha aturat la desaparició del comerç a la part alta que juntament amb una activitat turística baixa, posiciona les activitats econòmiques il·legals com a activitats principals que es duen a terme al barri. Des del punt de vista social, l’augment de la immigració extracomunitària des de finals dels 90, la manca d’ajudes públiques per a l’accés a l’habitatge, els elevats índex de desocupació i els pocs espais de participació generats al barri han agreujat la situació de conflictivitat social del barri i han generat una dicotomització entre autòctons i immigrants. Finalment, després d’elaborar l’anàlisi i avaluació d’impactes urbanístics, econòmics i socials, s’han elaborat una sèrie de propostes: per una banda, s’han recollit una sèrie de propostes per tal de traçar unes línies generals que serveixin com a base estratègica alhora de pensar actuacions al Casc Antic, i per altra banda, es llença una proposta en forma de mesures d’implantació immediata, amb una sèrie d’accions concretes per tal de millorar la situació d’un barri deteriorat.

Desde la ciudad íbera hasta día de hoy, el Casco Antiguo de Lleida ha sufrido numerosas transformaciones urbanas asentadas sobre una morfología urbana herencia de la ciudad musulmana y medieval, adaptada a las fuertes pendientes orientadas hacia la Seu Vella. El Casco Antiguo de Lleida es probablemente el espacio urbano de la ciudad que más debate ha suscitado en las últimas décadas. Son muchos los procesos urbanísticos históricos que han ido dibujando el Casco Antiguo hasta conformarse como el espacio urbano que es actualmente, pero no es hasta los años 70-80, con la aceleración de la urbanización de la ciudad y su crecimiento hacia zonas más periféricas, cuando se empieza a plantear, especialmente en los entornos académicos, la necesidad de tratar y abordar las especificidades de un barrio que ya en aquellos momento presentaba una situación de degradación en relación a los otros barrios de la ciudad. A partir del 1979 se empiezan a elaborar normativas urbanísticas que han tenido como objeto el Casco Antiguo y que lo han ido configurando hasta la actualidad, dibujando un barrio que hoy sigue siendo un foco importante de pobreza y desigualdad respecto al resto de la ciudad. El trabajo elaborado se ha centrado en analizar los procesos de transformación urbana que se han dado en el Casco Antiguo en base a las intervenciones urbanísticas llevadas a cabo a través de los diferentes planes y proyectos específicos del barrio, para posteriormente hacer una evaluación de los impactos urbanísticos, económicos y sociales que se han producido. Así pues, se han contrastado las previsiones de los diferentes planes y proyectos urbanísticos con la realidad ejecutada, con lo cual se ha podido apreciar el tratamiento diferencial de la trama urbana entre la parte alta y la parte baja del Casco Antiguo, con diferencias muy claras por el marcado carácter comercial de la parte baja. La mayoría de los planes han tenido como objeto la parte alta del barrio, que presentaba deficiencias mayores; desde el punto de vista urbanístico, la mayoría de planes han tratado los espacios del barrio de forma aislada, sin actuaciones integrales, y los que han planteado actuaciones integrales se han encontrado a menudo con impedimentos económicos y falta de coordinación para su completa actuación, especialmente sobre el parque de viviendas y los equipamientos públicos. Desde el punto de vista económico, no hay indicios claros que permitan afirmar que se ha detenido la desaparición del comercio en la parte alta, que junto con una actividad turística baja, posiciona las actividades económicas ilegales como las principales que se llevan a cabo en el barrio. Desde el punto de vista social, el aumento de la inmigración extracomunitaria desde finales de los 90, la falta de ayudas para el acceso a la vivienda, los elevados índices de desempleo y los pocos espacios de participación generados en el barrio han agravado la situación de conflictividad social del barrio y han generado una dicotomía entre autóctonos e inmigrantes. Finalmente, después de elaborar el análisis y evaluación de impactos urbanísticos, económicos y sociales, se han elaborado una serie de propuestas: por una parte, se han recogido una serie de propuestas para trazar unas líneas generales que sirvan como base estratégica para pensar actuaciones en el Casco Antiguo, y por otra parte, se lanza una propuesta en forma de medidas de implantación inmediata, con una serie de acciones concretas para mejorar la situación de un barrio deteriorado.

From the Iberian city until today, the Old City of Lleida has undergone a lot of transformations seated on urban morphology urban that is inherited of the Muslim and medieval city, adapted to the slopes of the Seu Vella. The Old Town is probably the urban area of the city that has had more debate in recent decades. Many urban processes have been drawing the old town to settle it as the urban space that is now, but it is up to 70’s-80’s, with the acceleration of the city urbanization and its growth to more peripheral areas, when it begins to consider the need to act and study the specifics of a neighbourhood that had a situation of degradation more visible than the other areas of the city. From 1979 it begins preparing planning regulations that have had a specific object in Old Town and have been building up until now, drawing a neighbourhood that today remains a major focus of poverty and inequality compared to the rest of the city. The work produced has focused on analysing the processes of urban transformation that have taken place on the Old town based on urban planning carried out through various plans and specific projects in the area. After, it has made assessment of urban, economic and social impacts that have occurred. So that, it has been compared the forecasts of the different plans and urban projects executed with reality; we have seen different urban treatment between the top and bottom of the Old Town, with marked differences by the commercial nature of the bottom. Most plans have as object the upper part of the neighbourhood, which had major deficiencies; from the urban planning point of view, most of the plans treated areas of the neighbourhood in isolation without integral actions, and those who have raised integral actions haven’t had money enough to complete the actions, especially on housing and public facilities. From the economic point of view, it has not stopped the disappearance of trade at the top. This fact, together with a poor tourism, puts illegal economic activities as the main. From the social point of view, the increase in immigration from outside the EU late 90s, the lack of public support for access to housing, the high unemployment rate and the few areas of participation have generated in the neighbourhood important social conflicts. Finally, after elaborate analysis and evaluation of urban, economic and social impacts, it has developed proposals: firstly, a set of proposals have been collected in order to draw some lines that serve as a strategic base for thinking actions to Old Town; secondly, it has developed immediate implementation proposals, with a set of concrete actions to improve the neighbourhood situation.