A les darreries del Setcents s'havien experimentat canvis profunds en el sí de la societat agraria tradicional. El creixement de població, la intensificació deis intcrcanvis, la més gran mobilitat de la terra i la creixent diferenciació cconomica de la pagesia en són alguns deis més significatills. Aquets can\'is repercutiren fon;osament en les relacions eslablertes entre dos sectors antagonics articulats entorn de la terra, senyor i vassalls. Unes relacions que -com apunta Pierre Vilar I entren en una dinamica de «reacció scnyorial» i «resistencia camperola» susceptible d'incidir sobre d moviment de I'ingrés senyorial.