Parlar deis estudis universitaris en educació social molt probablement és resituar, tornar a situar, moltes de les qüestions que d'uns quants anys enc;;a són objecte de discussions i d'aportacions diverses sobre una disciplina encara no pas del tot definida i cap a una professionalització no definida definitivament, pero amb una historia i una practica prou consistents per continuar-nos preguntant cap a on va, cap a on podria anar i cap a on hauria d'anar I'educació social com a objecte de la pedagogia social i també d'altres camps disciplinaris. En un article com aquest i arran d'un títol com el que encapcala I'escrit, seria perfectament lícit (i gairebé esperable, potser?) de fer una descripció del model d'estudis, de la proposta formativa, etc., que duem a terme a la Universitat de Barcelona. Explicar-ho i gairebé fer-ne propaganda. Pero amb la mínima experiencia que hem adquirit, em sembla més interessant d'intentar una analisi mínima d'alguns deis aspectes que encara cuegen en el desenvolupament quotidia de la diplomatura d'educació social a la nostra Universitat i, evidentment, també en relació amb d'altres. Aixo obliga a no tancar la reflexió en les parets de la Universitat mateixa i a col'locar la formació de les persones que exerciran d'educadores socials -o hi exerceixen i es reciclen- en la cru'illa d'algunes influencies, d'algunes controversies, d'alguns terrenys relliscosos i també, evidentment, d'alguns aspectes pendents de resoldre.