Aquest article planteja la pregunta “Qui parla?” com una manera d’emplaçar el problema de l’ús tecnoinstrumental dels artefactes en situacions de transmissió del saber. En la transmissió del saber actual, el Power Point esdevé no tant un programa concret, un software, sinó un paradigma de la crisi de la funció simbòlica en el nostre temps. L’article analitza alguns aspectes fonamentals d’aquesta crisi com l’estil, l’expressió, l’ocasionalitat, la filiació intel•lectual, el concepte de saber relacional i saber absolut, l’elogi de la paraula i l’afebliment de la vida en l’experiència de la transmissió de saber. Segurament no tot està perdut en un món on les restes de l’ocasionalitat permeten capgirar la determinació de la manca de paraules vives en contextos de transmissió d’un saber la dignitat del qual hem de recuperar, per allunyar-nos del que Maragall anomenà, a l’Elogi de la paraula, “entreteniment maniàtic”.