Aquest projecte recull els passos establerts per tal de realitzar el disseny i la realització d’un captador d’energia electromagnètica capaç de generar energia a partir de moviments de baixa freqüència presents al medi marí. Una esfera magnètica recorre l’interior d’un cilindre toroïdal, al voltant del qual s’han instal·lat una sèrie de bobines, impulsada a partir de la inclinació produïda per les oscil·lacions de les onades. A més, el projecte recull diversos captadors capaços d’obtenir energia a partir d’aquest fenomen, els coneixements teòrics per entendre aquest fenomen i el procés que s’ha seguit per tal de realitzar el disseny d’un captador i les experimentacions que s’han realitzat per saber l’optimitat d’aquest disseny i veure en quina situació es troba respecte altres captadors trobats a la bibliografia. El primer pas a l’hora de realitzar el projecte va ser centrar-se en l’estudi del captador lineal desenvolupat per la Universitat de Barcelona, entenent el seu funcionament i observant quines prioritats van tenir en compte, els seus dissenyador, a l’hora de desenvolupar-ho. Per aquesta raó es va desenvolupar un apartat de càlcul teòric on es van poder observar factors tan rellevants com el posicionament de l’esfera respecte les espigues, la longitud de les seccions de la bobina i la transcendència del nombre de revolucions que realitza l’esfera magnètica en aquest captador. Per observar el funcionament del captador lineal, veure quins avantatges presenta i com es comporta l’esfera magnètica en funcionament, es va realitzar la fabricació del captador lineal a partir d’una impressora 3D per tal de realitzar un estudi experimental, on es poden observar a través d’un oscil·loscopi les sortides de voltatge que es generen per efecte inductiu. D’aquesta manera es va donar pas a la realització del disseny d’un captador en forma toroïdal. Amb aquest disseny no lineal es pretén obtenir una millora degut a que l’esfera magnètica que recorre l’interior del cos no troba un final de carrera i a que el seu comportament és independent de la direcció de les onades. Observant quines prioritats van tenir a l’hora de dissenyar el captador lineal i realitzant els càlculs pertinents es va fabricar el captador no lineal a partir de la mateixa tècnica d’impressió en 3D. De la mateixa manera que es va fer amb el captador lineal, al captador no lineal es va realitzar un primer estudi experimental on es va introduir el prototipus a l’interior d’un tanc d’aigua i mitjançant una bomba programable es va simular el moviment d’una boia situada a la costa de Vilanova i la Geltrú en condicions normals del mar, sobre la qual es pensa podria anar col·locat el captador per alimentar algun sensor sense fil situat a la mateixa boia. Durant aquesta primera part de l’experimentació es van obtenir resultats directes de les seccions de les bobines a l’oscil·loscopi i es va observar quina connexió entre bobines presentava la major eficàcia. Un cop establerta la connexió entre bobines i observat que el captador presenta un bon moviment per tal de generar energia, es va realitzar un circuit de pont rectificador per tal d’abastir un supercapacitador amb corrent continu. D’aquesta manera es va realitzar la segona part de l’experimentació on es va pretendre aconseguir l’energia que es capaç de generar el captador durant una hora. Un cop observats els resultats obtinguts pel captador no lineal i, veient que el captador lineal presentava millors prestacions, es va procedir a realitzar un redisseny donant prioritat a forçar l’orientació de l’esfera magnètica i la introducció d’un captador piezoelèctric per tal d’incrementar la generació d’energia. Degut a que el captador obtindrà energia a partir de l’efecte inductiu i, de manera addicional, de l’efecte piezoelèctric, es considera un captador híbrid. Aquest captador presenta el mateix cos que el captador no lineal degut a que el mètode que es va desenvolupar per orientar l’esfera principal va ser a partir d’un camp magnètic que no afecta al disseny del cos. El funcionament del sistema d’orientació es basa en el camp generat per un imant extern de dimensions inferiors a l’esfera magnètica, situat a l’extrem del captador piezoelèctric, i que degut a les forces d’atracció generades evitarà les posicions de generació d’energia nul·la i, a més, provocarà el moviment del piezoelèctric. Un cop realitzat el prototipus es va efectuar la primera part de l’experimentació col·locant el captador al tanc d’aigua amb les mateixes condicions de funcionament de la bomba que als captadors anteriors. Es van poder observar els pics de generació d’energia obtinguts mitjançant l’oscil·loscopi. Seguidament, es va procedir a realitzar la segona part experimental on es van realitzar dos tipus diferents de ponts rectificadors. Un pel cos del captador, que generava energia a partir de la inductància, i un altre pel piezoelèctric. Aquests circuits alimentaven en forma de corrent continu dos supercapacitadors durant una hora. D’aquesta manera es va poder observar l’energia produïda per cada sistema de captació durant aquest període de temps. Els resultats obtinguts però, s’han considerat com el resultat del mateix captador híbrid. Realitzades les experimentacions per a cada captador es va procedir a realitzar un anàlisis dels resultats i observar de quina manera pot abastir aquest captador híbrid, de disseny propi, a un sensor sense fil. També s’ha intentat realitzar una aproximació als problemes mediambientals relacionats amb els materials del qual està compost, així com el seu tractament una vegada arribés al final de la seva vida útil.