En aquest treball es durà a terme un estudi sobre la vulnerabilitat sísmica d’un edifici de xamfrà del districte de l’Eixample de Barcelona. És un edifici de maçoneria no reforçada de l’any 1931 representatiu de la tipologia constructiva de l’època. La modelització de l’estructura es farà amb l’ajut del Tremuri mitjançant macro elements per obtenir la capacitat de l’edifici. Per efectuar l’anàlisi estàtic no-lineal es seguirà la metodologia proposada pel N2. Els escenaris sísmics seran espectres de resposta elàstics 5% amortits d’acord amb la NCSE-02, el EC8 i un probabilista basat en estudis de micro zonació de la ciutat de Barcelona. El fet d’utilitzar varies demandes ens permetrà comparar la manera que tracten els espectres i la gran diferencia d’acceleracions per una mateixa zona. Una vegada enfrontats els espectres de capacitat i demanda s’utilitzarà la metodologia proposada pel projecte RISK-UE per obtenir la vulnerabilitat de l’estructura.