El presente trabajo tiene como objetivo principal medir y validar una posible relación causa-efecto sobre el porcentaje de vocaciones científico-técnicas declaradas en el colectivo femenino, una vez cursadas las enseñanzas de secundaria obligatoria, en función del modelo de estructuración del centro. En particular, se propone comparar las percepciones entorno a la tecnología de alumnas pertenecientes a centros gestionados según el modelo de educación diferenciada (en adelante grupo de intervención) con sus homólogas en centros equivalentes regidos por el modelo de educación mixta (en adelante grupo de control). Se plantea un posible marco teórico en el campo de la psicología como base conceptual sobre la cual se formulará una hipótesis de trabajo y se procede a la recogida e interpretación de datos obtenidos comparando los resultados del grupo de intervención y del grupo de control. El documento se estructura principalmente en tres partes, Introducción, Desarrollo del trabajo, y Conclusiones. La Introducción presenta en primer lugar, y de forma breve, la problemática existente respecto a la baja tasa de matriculaciones a nivel universitario por parte de las mujeres en carreras científico-técnicas, en particular, en el área de las ingenierías y como esta cifra, lejos de mejorar en los últimos años, se degrada progresivamente. A partir de dicha problemática, se plantea estudiar y aislar el efecto que sobre esta cuestión puede generar un modelo de educación diferenciada por género respecto al modelo normalizado. El desarrollo del trabajo se subdivide en tres grandes bloques: por un lado, una descripción detallada del concepto de escuela diferenciada en oposición al modelo segregado o mixto, seguido de la exposición de un marco teórico que contextualiza el problema dándole estructura a la investigación realizada y finalmente la presentación del estudio de campo llevada a cabo con la intención de contrastar las hipótesis planteadas mediante encuestas a los principales actores. Por último, se presentan en el apartado de conclusiones tanto el análisis de los resultados y su interpretación como una reflexión de lo que se ha aportado con este trabajo y las limitaciones encontradas en su elaboración.

Aquest treball té com a objectiu principal mesurar i validar una possible relació causaefecte sobre el percentatge de vocacions cientificotècniques declarades en el col·lectiu femení, un cop acabats els ensenyaments de secundària obligatòria, en funció del model d'estructuració del centre. En particular, es proposa comparar les percepcions entorn de la tecnologia d'alumnes noies pertanyents a centres gestionats segons el model d'educació diferenciada (en endavant grup d'intervenció) amb les seves homòlogues en centres equivalents regits pel model d'educació mixta (d'ara en endavant grup de control). Es planteja un possible marc teòric en el camp de la psicologia com a base conceptual sobre la qual es formularà una hipòtesi de treball i es procedeix a la recollida i interpretació de les dades obtingudes comparant els resultats del grup d'intervenció i del grup de control. El document s'estructura principalment en tres parts, Introducció, Desenvolupament del treball, i Conclusions. La Introducció presenta de forma breu, la problemàtica existent respecte a la baixa taxa de matriculacions a nivell universitari per part de les dones en carreres cientificotècniques, en particular, en l'àrea de les enginyeries i com aquesta xifra, lluny de millorar en els últims anys, s’ha degradat progressivament. Prenem en consideració aquesta problemàtica, es planteja estudiar i aïllar l'efecte que sobre aquesta qüestió pot introduir el fet de cursar els estudis en un model d'educació diferenciada per gènere respecte al model normalitzat. El Desenvolupament del treball es subdivideix en tres grans blocs: d'una banda, una descripció detallada del concepte d'escola diferenciada en oposició al model segregat o mixt, seguit de l'exposició d'un marc teòric que contextualitza el problema donant-li estructura al treball de recerca i finalment la presentació de l'estudi de camp dut a terme amb la intenció de contrastar les hipòtesis plantejades mitjançant enquestes als principals actors. Finalment, es presenten en l'apartat de conclusions tant l'anàlisi dels resultats i la seva interpretació com una reflexió del que hom creu que ha aportat amb aquest treball junt amb les limitacions trobades en la seva elaboració.

The main purpose of this research work is to measure and validate a possible causeeffect relationship on the percentage of scientific vocations declared in the female student’s aggregate upon completion of secondary education depending on the adoption of a single-sex education model or not. It is proposed to contrast the perceptions around the technology of those students belonging to single-sex institutions (hereinafter intervention group) with those of their counterparts in similar institutions managed under a mixed sex model (hereinafter control group). A feasible theoretical framework in the field of psychology is introduced as a conceptual basis on which to formulate our working hypothesis, kicking-off the data gathering process and its later interpretation by means of comparing results between the intervention and control group. The document is structured in three main parts, Introduction, Work Development, and Conclusions. In the introduction section, it is briefly described the actual problem regarding the low enrolment rates of women in scientific and technical degrees, particularly in the area of engineering and, how this figure far from improving it is progressively degrading. Taking this scenario as our main driver, it is proposed to isolate the likely effects that on this matter, a single-sex education model can introduce by contrast to the commonly adopted mixed sex model. The development of the work therefore is subdivided into three main blocks: on the one hand, a detailed description of the concept of single-sex in opposition to the badly named segregated model, followed by the suggestion of a theoretical framework that may contextualise the problem, providing structure to the whole research and ending with the presentation of our fieldwork approach and attempt to validate our hypotheses by means of directly surveying the students. Finally, the conclusions section outlines both the results and their interpretation together with a reflection of what has been contributed to the subject matter with this work and the limitations encountered in its elaboration.