La planificació del transport i de la mobilitat ha d'escometre els reptes d’eficiència ambiental, social i econòmica que exigeixen les estratègies europees i la ciutadania en general. En el present estudi s’aproxima a la funció dels intercanviadors des de la perspectiva de l’eficiència energètica, amb l’objectiu de: Avaluar els seus efectes energètics derivats de l’optimització de la mobilitat. Obtenir criteris per la presa de decisió sobre la millora dels actuals intercanviadors en base als seus efectes energètics. L’estudi s’articula en tres fases, una analítica orientada a la parametrització, una altra de diagnosi aplicada a deu casos concrets i una última valorativa i pospositiva de la possible millora energètica. La primera fase comprèn l’anàlisi dels paràmetres de disseny i de l’operativitat dels intercanviadors, que permetrà adequar una bona metodologia de càlcul a fi de millorar l’eficiència d’aquests grans nodes de comunicació. L’estudi dóna una visió general de les principals variables que defineixen el nivell de servei dels intercanviadors. Aquests paràmetres, esdevenen un canal per l’optimització i la base per la captació de nous viatgers de transport públic mitjançant l’augment de competitivitat dels desplaçaments a partir de la disminució del temps real i percebut dels viatges a partir d’altres paràmetres, com la comoditat, la seguretat i la coordinació entre modes. Els elements fonamentals que defineixen l’ intercanviador es poden englobar en quatre grans camps: accés i jerarquització respecte a la xarxa del transport; el disseny funcional; serveis complementaris a l’usuari; i la explotació i coordinació de l’intercanviador La segona fase de l’estudi i en base al conjunt d’informació recopilada i analitzada fins aquesta fase de l’estudi, es dur a terme una metodologia per elaborar un diagnòstic de la situació actual dels intercanviadors analitzats. Més concretament, els punts en els quals es focalitza la següent anàlisi s’agrupen sota els següents vectors: Accessibilitat als intercanviadors. Concurrència i jerarquia. Disseny o dimensionament funcional. Factors d’explotació. Serveis als usuaris. La tercera fase de l’estudi comprèn una estimació de l’estalvi d’energia que es podria aconseguir mitjançant diferents actuacions de millora. A fi de poder realitzar el càlcul de l’efecte derivat de la potencialitat de millora, s’ha procedit a una anàlisi detallada de l’impacte de cada actuació sobre el conjunt d’indicadors pels intercanviadors d’estudi. En base als resultats obtinguts i a l’anàlisi comparatiu d’indicadors de mobilitat i d’energia s’ha procedit a realitzar una sèrie de recomanacions i propostes de millora de les estacions d’estudi. Des de la perspectiva energètica destaca que per les estacions analitzades, les mesures amb més afectació són la centralització de serveis i el disseny funcional. Així doncs, un disseny del conjunt del transport públic que estructuri i jerarquitzi els centres intermodals centralitzats esdevé cabdal per incrementar la competitivitat del transport públic i, en conseqüència per maximitzar l’estalvi energètic. Per aconseguir-ho es fonamental crear un Pla d’Intercanviadors per la RMB i la identificació dels principals punts d’intercanvi a la resta de Catalunya amb la finalitat de dissenyar una xarxa integral del transport públic pel conjunt del territori. Per altra banda, un dels factors més decisius en l'elecció modal és el temps total de viatge, que inclou: el temps d'accés, el de transferència, el d’espera i el de recorregut. Per tant, les actuacions que comporten una disminució del temps real de viatge i sobretot, del percebut es traduiran en una captació de demanda, i en conseqüència, una millora de l’eficiència energètica en la mobilitat.