L’edifici octogonal de Can Ferrerons, que conserva parets de fins a tres metres d’alçada, es va construir seguint les tècniques constructives pròpies dels edificis nobles dels segles IV, V i VI. Els fonaments són d’encofrat perdut, el primer tram aeri dels murs és de maçoneria o paredat, mentre que a partir de la segona filada s’utilitza l’encofrat. La construcció en tongades serveix per anar entrelligant els murs. S’hi detecta, en algun punt, la tècnica del pseudo opus spicatum. Els angles estan reforçats amb grans carreus, com és comú en aquest tipus d’edificis tardoantics. Es tracta del darrer testimoni constructiu d’aquesta important vil·la romana, que en les darreres fases de vida pateix una ruralització i degradació considerables.

El edificio octogonal de Can Ferrerons, del que se conservan paredes de hasta 3 m de altura, fue construido siguiendo las técnicas constructivas propias de los edificios nobles de los siglos IV, V y VI. Los cimientos son de encofrado perdido, el primer tramo aéreo de las paredes es de mampostería o tabicado, en tanto que a partir de la segunda hilada se utiliza el encofrado. La construcción en tongadas permite entrelazar los muros. Se detecta, en algunos puntos, la técnica del pseudo opus spicatum. Los ángulos están reforzados con grandes sillares, algo por otra parte común en este tipo de edificios tardoantiguos. Se trata del último testimonio constructivo de esta importante villa romana, que en sus últimas fases de vida experimenta una ruralización y una degradación considerables.

The octagonal building of Can Ferrerons, which preserves walls of up to three metres high, was constructed following the techniques characteristic of 4th, 5th and 6th century mansions. The foundations are of permanent formwork, the first aerial section of the walls is rubblework or rammed earth, while from the second course formwork is used. The construction in layers serves to gradually interlink the walls. At some point we find the pseudo opus spicatum technique. The angles are reinforced with large ashlars, as is usual in these types of Late Ancient buildings. It is the last construction example of this important Roman villa, which in the last phases of its life suffered a notable ruralisation and degradation.

Le bâtiment octogonal de Can Ferrerons, qui conserve des murs pouvant atteindre jusqu’à trois mètres de haut, a été construit selon les techniques de construction propres aux bâtiments nobles des IVe, Ve et VIe siècles. Les fondations sont en coffrage perdus, le premier tronçon aérien des murs est en maçonnerie tandis qu’à partir de la deuxième partie on utilise le coffrage. La construction par phases sert à entrelacer les murs. On y détecte, à certains points, la technique de pseudo opus spicatum. Les angles sont renforcés par de grandes pierres de taille, comme il est d’usage dans ce type de construction de l’époque de l’Antiquité tardive. Il s’agit du dernier témoignage en terme de construction de cet important domaine foncier romain qui, au cours des dernières années de sa vie, souffre une ruralisation et une dégradation considérables.