L'efímera capitalitat de Barcelona durant la cort de 1'Arxiduc Carles a inicis del Set-cents va representar per a l'art català una magnifica finestra oberta a Europa gracies a l'aportació dels artistes àulics; però no serà fins al darrer terç del segle que, gracies al patrocini de la Junta de Comerç, els nostres artífexs tindran l'oportunitat de formar-se dins els més innovadors corrents internacionals. Es en aquest darrer període que centrarem l'atenció de la present comunicació, i especialment en una de les millors escultures realitzades a Roma per un becari de la Junta. Es tracta de la coneguda Lucrècia (1803) de Damia Campeny (1771-1855), de la qual es conserva la versió posterior en marbre (1834) al capdamunt de l'escala d'honor de l'edifici de Llotja. Fou una de les obres més admirades en el seu temps, alhora que criticada i qüestionada la seva originalitat en base a la sospita que l'autor havia copiat una peça de l'Antiguitat. Recentment, els documentats i exhaustius estudis d'Anna Riera i de Carlos Cid han tractat el tema, i ambdós autors han intentat, sense aconseguir-ho plenament, descobrir el possible model plàstic de I'escultura de Campeny.