Tot i que, des de fa ja molt temps, els historiadors han acceptat la importància dels canvis de llarga durada en la cultura, no sempre han dirigit l'atenció cap els aspectes menys dramàtics. Entre aquests, trobem els referents als diversos col·lectius professionals i, especialment, a l'experiència d'aquells que, per la seva estratègica posició dins l'univers social, van jugar un paper decisiu en l'articulació d'una determinada visió de la condició humana1. Un dels grups que darrerament està reclamant de manera creixent l'interès dels historiadors de la societat és el dels professionals del dre~. En la majoria dels casos, aquest interès ha estat la resposta a una constatació: l'impressionant increment del nombre de litigis que des del principi de l'Època Moderna van anar arribant als tribunals de justícia. Avui dia ningú posa en dubte que pledejar fos, per als homes d'aquell temps, un dels esports favorits; però, tot i així, som lluny de conèixer amb detall l'activitat dels advocats quan actuaren en defensa dels interessos dels seus clients particulars. Aquesta és la causa principal que, en aquest terreny, encara es treballi amb una base considerablement feble.