Abstract:
|
En aquest treball s’estudia el sistema de climatització no convencional d’una oficina de
100 m2 ubicat al terme municipal de Terrassa. Aquesta instal·lació s’engloba dins d’un projecte de
col·laboració entre vàries empreses anomenat FREDSOL.
En aquest sistema, s’utilitza principalment energia solar en comptes d’electricitat per fer
funcionar una màquina de refrigeració per adsorció anomenada ACS08. Després, es climatitza
l’oficina mitjançant un sostre radiant refrigerat per aigua provinent de l’ACS08.
El projecte va ser concebut com una planta pilot per provar la viabilitat d’aquest tipus de
sistemes de climatització, però a la pràctica no garanteix el confort tèrmic de l’oficina.
Amb l’objectiu d’entendre el funcionament de la instal·lació, s’ha definit una sèrie de
comprovacions teòriques i d’assajos per prendre mesures empíriques dels diferents components. Per
dur-los a terme, s’ha utilitzat sondes de temperatura, cabal i potència i diferents equips
d’emmagatzematge de dades.
S’ha recalculat les càrregues tèrmiques de l’edifici mitjançant el mètode CLTD (Cooling Load
Temperature Difference, per les seves inicials en anglès) proposat per l’American Society of
Heating, Refrigeration and Air-Conditioning Engineers (ASHRAE, per les seves inicials en anglès).
Per satisfer els nous requeriments de confort tèrmic estimats amb el mètode CLTD, s’ha proposat
canvis de funcionament dels equips i la instal·lació de nous components. A l’hora de valorar les
diferents opcions, s’ha intentat mantenir l’objectiu del projecte inicial, el qual consisteix en
minimitzar l’energia elèctrica consumida pel sistema de climatització.
De cada modificació considerada viable, s’ha fet un estudi econòmic de la seva instal·lació.
Finalment, s’ha fet un estudi de l’impacte ambiental que tindria la instal·lació un cop
implantades les modificacions proposades. |