Residual dye contents in textile wastewater are one of the most important sources of environmental pollution because of both their visibility and toxicity. The use of metallic particles has been shown to be an effective, low-cost method for degradation of many contaminating compounds. In this work, we analyze the efficiency of manganese (Mn)- aluminium (Al) metallic powders for degrading azo dyes, which are one of the most important families of colorants utilized by the textile industry. Using a ball-milling process under an Ar gas atmosphere, the powder samples were milled at a speed of 500 rpm. Three different powders were obtained by milling for a total time of 20, 30, and 60 hours. The morphology, particle size distribution and chemical composition of the Mn-Al powders was characterized by scanning electron microscope (SEM) and energy dispersive X-ray microanalysis system (EDX). Here we present new results obtained on the decolorization of Orange II azo dye aqueous solutions. The decolorization process was monitored by ultraviolet-visible (UV) spectrophotometry showing fast kinetics, with reaction times among the shortest if compared to the results reported using other materials. The activation energy was determined to be 43.9 kJ mol-1. Various parameters such as pH, initial dye concentration, contact time and different temperatures were studied in terms of their effect on the reaction progress. Finally, we determined the minimum dosage of metallic particles in order to achieve 100% decolorization.

Els colorants presents a les aigües residuals són una de les fonts de contaminació més importants del medi ambient, degut tant a la seva visibilitat com a la seva toxicitat. L'ús de partícules metàl·liques (PM) ha demostrat ser un tractament d'una gran eficàcia, a la vegada que econòmic, a l'hora de degradar gran varietat de compostos contaminants. En aquest treball, hem estudiat l'eficiència de PM compostes d'alumini (Al) i manganès (Mn), degradant colorants de tipus azo, en concret la molècula d' Orange II, ja que aquest tipus de colorant, els azo, són els més utilitzats a la indústria tèxtil. Mitjançant un procés d'aliatge mecànic i en unes condicions controlades d'atmosfera d'argó (Ar), el Mn-Al es va moldre a una velocitat de 500 rpm en un molí mecànic. D'aquest procés es van obtenir tres tipus diferents de PM, amb un temps de mòlta total de 20, 30 i 60 hores respectivament. La morfologia, la distribució de la mida de les partícules i la seva composició química es va caracteritzar amb un microscopi electrònic d'escombrat, i un sistema de microanàlisis per raig X. Com s'ha dit anteriorment, en aquest treball es presenten els resultats obtinguts de l'estudi de la decoloració de solucions aquoses de colorant Orange II. Aquest procés ha estat monitoritzat amb un espectrofotòmetre ultraviolat-visible, mostrant una cinètica de reacció ràpida en comparació amb els resultats utilitzant altres materials. L'energia d'activació s'ha determinat en 43.9 kJ mol-1. Altres paràmetres estudiats, que tenen efecte sobre la reacció han estat el pH, la quantitat inicial de PM, la temperatura i el tipus de partícules abans esmentades. Finalment, hem determinat la dosi mínima de PM necessària per a una decoloració completa de la mostra.

Los colorantes presentes en las aguas residuales son una de las fuentes de contaminación más importantes del medio ambiente, debido a su visibilidad y toxicidad. El uso de partículas metálicas (PM) ha demostrado ser un tratamiento de una gran eficacia, a la vez que económico, para degradar gran variedad de compuestos contaminantes. En este trabajo, hemos estudiado la eficiencia de las PM compuestas de aluminio (Al) y manganeso (Mn), degradando colorantes de tipo azo, en concreto la molécula de Orange II, ya que este tipo de colorante, los azo, son los más utilizados en la industria textil. Mediante un proceso de aleación mecánica y unas condiciones controladas de atmosfera de argón (Ar), el Mn-Al fue molido a una velocidad de 500 rpm en un molino mecánico. De este proceso se obtuvieron tres tipos de PM, con un tiempo de molido total de 20, 30 y 60 horas respectivamente. La morfología, distribución del tamaño y composición química se caracterizaron con un microscopio electrónico de barrido (MEB), y un sistema de microanálisis por rayos X. Como se ha dicho antes, en este trabajo se presentan los resultados obtenidos en el estudio de la decoloración de soluciones acuosas con el colorante Orange II. Este proceso ha sido monitorizado con un espectrofotómetro ultravioleta-visible, mostrando una cinética de reacción rápida, comparado con la utilización de otros materiales. La energía de activación se ha determinado en 43.9 kJ mol-1. Otros parámetros estudiados, que tienen efecto sobre la reacción han sido el pH, la cantidad inicial de PM, la temperatura, y el tipo de partículas antes nombradas. Finalmente, se ha determinado la dosis mínima de PM necesaria para una completa decoloración de la muestra.