Recently, some developed countries (like Europeans or north Americans) have started to introduce the feasibility of the consumption, the rearing and the commercialization of products elaborated partially or totally with insects, which are thought for being used as human food or animal feed, and that is why it is believed to seem interesting to do a bibliographic compilation of the state of the regulation, the commercialization, the production and advantages and disadvantages of the use of insects from a nutrition, environmental and economic perspective. Nowadays, there are around 2000 insect species considered edible, and developing countries are those where more amount of them are eaten. On the regulation side, it is found that neither European legislation nor foreign normative is clear when referring to practices related to insect consumption. Insects can be not only a good source of proteins, but also an important source of minerals (K, Ca, Mg, Fe) and fats. On the environmental side, as some studies say, the use of insects as a source of protein results in a lower carbon and water footprint and a lower use of landing compared to other livestock (beef, pork, poultry, lamb etc.), nevertheless, it's efficiency viable only if it is produced on a large scale. It can't be forgotten that the introduction of insects may have negative aspects, including those three perspectives (nutritional, environmental and economic), but in any case, these are consequences shown to be minimal comparing with the benefits that it brings and that can still be reduced.

Recentment s'està començant a introduir en països desenvolupats (com els europeus o els nord americans) el consum, la cria i la comercialització de productes elaborats parcialment o totalment amb insectes, que van dirigits tan a l'alimentació humana com a l'animal, per això, s'ha cregut interessant fer una recopilació bibliogràfica sobre l'estat de la reglamentació, la comercialització, la producció i els avantatges i desavantatges que pot suposar el seu ús com aliment des de les vessants nutricional, ambiental i econòmica. Actualment estan considerades com a comestibles unes 2000 espècies d'insectes, sent els països en vies de desenvolupament els principals consumidors. A nivell de reglamentació es troba que tan la legislació europea com la de fora d'Europa no és clara en referent a aquestes pràctiques relacionades amb el consum d'insectes. S'ha vist que els insectes poden ser una font important de proteïna, a més de minerals (K, Ca, Mg, Fe) i de greixos. A nivell ambiental, segons diversos estudis, el seu ús com a font de proteïna comporta una menor petjada de carboni, petjada d'aigua i utilització del terreny en comparació a altres animals de granja (bestiar boví, porc, aviram, xai, etc.), ara bé, la seva rendibilitat econòmica és viable si es produeix a gran escala. No s'ha d'oblidar que la seva introducció pot comportar aspectes negatius tan a nivell nutricional, ambiental o econòmic, però en qualsevol cas són conseqüències que es poden anar minimitzant i que són mínimes en referent als beneficis que poden aportar.

Recientemente se está empezando a introducir en países desarrollados (como los europeos o los norte americanos) el consumo, la crianza y la comercialización de productos elaborados parcialmente o totalmente con insectos, que van dirigidos tanto a la alimentación humana como la animal, por eso, se ha creído interesante hacer una recopilación bibliográfica sobre el estado de la reglamentación, la comercialización, la producción y las ventajas y desventajas que puede suponer su uso como alimento des de las vertientes nutricional, ambiental y económica. Actualmente están consideradas como comestibles unas 2000 especies de insectos, siendo los países en vías de desarrollo los principales consumidores. A nivel de reglamentación se encuentra que tanto la legislación europea como la de fuera de Europa no es clara en referente a estas prácticas relacionadas con el consumo de insectos. Se ha visto que los insectos pueden ser una fuente importante de proteínas, además de minerales (K, Ca, Mg, Fe) y de grasas. A nivel ambiental, según diversos estudios, su uso como fuente de proteína conlleva una menor huella de carbono, huella de agua y utilización del terreno en comparación a otros animales de granja (ganado vacuno, cerdo, aves, cordero etc.), no obstante, su rentabilidad económica es viable si se produce a gran escala. No se tiene que olvidar que su introducción puede comportar aspectos negativos tanto a nivel nutricional, ambiental o económico, pero en cualquier caso son consecuencias que se pueden ir minimizando y que son mínimas en referente a los beneficios que pueden aportar.