Los movimientos de masa, especialmente las corrientes de derrubios o debris flows, son unos de los peligros geológicos más importantes en nuestro país debido a su magnitud y frecuencia. Estos movimientos pueden movilizar grandes cantidades de masa sin previo aviso y a una alta velocidad. Históricamente estos movimientos han pasado desapercibidos por una población que buscaba ubicarse en zonas más llanas o costeras. En los últimos años, no obstante, las zonas de montaña han sufrido un proceso de urbanización importante, especialmente debido al turismo y al ocio. Dicho aumento tanto de población como de estructuras hace que sea de gran importancia estudiar cómo pueden afectar los movimientos de masa a la zona. Dentro de los acontecimientos consecuencia de debris flow podemos encontrar desde corte de carreteras por material transportado hasta daños de estructuras más grandes (puentes, presas, casas) e incluso daños humanos o muertes. La zona de estudio de esta tesina es el barranco de Rebaixader, situada cerca de la población de Senet de Barrabés (municipio de Vilaller, Alta Ribagorça). El barranco se ubica sobre una antigua morrena lateral. La erosión de dicho material tan heterogéneo e inestable es el causante de la formación de debris flow. Esta cuenca es una de las más activas a nivel nacional en cuanto a debris flow. El objetivo de esta tesina consiste en obtener la máxima información posible sobre las características geomorfológicas provocadas por los procesos torrenciales del barranco de Rebaixader durante el período de años estudiados, el cual comprende desde el año 2009 hasta el 2016, y comprobar las ventajas que implica la utilización de un dron para obtener datos en campo para futuros estudios. A partir de las ortofotos que disponemos y los datos del barranco obtenidos gracias al sistema de monitorización durante los años de estudio sobre los movimientos producidos de debris flow y debris flood podemos obtener cómo ha sido la evolución de nuestra zona en lo que respecta a los bloques de rocas. A pesar de las dificultades que supone trabajar con mapas con diferentes resoluciones (ya que la calidad de píxel varia de 5cm/px hasta 50 cm/px) se han podido obtener unos resultados que concuerdan con los valores reales del barranco. Hemos podido observar como a consecuencia de los episodios de debris flow del barranco este ha sufrido cambios significativos, como la actividad en el cono de deyección.

Els moviments de massa, especialment els corrents d’arrossegalls o debris flows, son un dels perills geològics més importants en el nostre país a causa de la seva magnitud i la seva freqüència. Aquests moviments poden mobilitzar grans quantitats de massa sense previ avís i a una alta velocitat. Històricament, aquests moviments han passat desapercebuts per una població que buscava una ubicació en zones més planes o costeres. En els últims anys, però, les zones de muntanya han sofert un procés d'urbanització important, especialment a causa del turisme i l'oci. Aquest augment tant de població com d'estructures fa que sigui de gran importància estudiar com poden afectar els moviments de massa a la zona. Dins dels esdeveniments conseqüència de debris flow podem trobar des tall de carreteres per material transportat fins danys en estructures més grans (ponts, preses, cases) i fins i tot danys humans o morts. La zona d'estudi d'aquesta tesina és al barranc del Rebaixader, situada a prop de la població de Senet de Barravés (municipi de Vilaller, Alta Ribagorça). El barranc es situa sobre una antiga morrena lateral. L'erosió d'aquest material tan heterogeni i inestable és el causant de la formació de debris flow. Aquesta conca és una de les més actives a nivell nacional pel que fa a debris flow. L'objectiu d'aquesta tesina consisteix a obtenir la màxima informació possible de les característiques geomorfològiques provocades pels processostorrencials del barranc de Rebaixader durant el període d'anys estudiats, el qual comprèn des de l'any 2009 fins al 2016, i comprovar els avantatges que implica la utilització d'un drone per obtenir dades en camp per futurs estudis. A partir de les ortofotos que disposem i les dades del barranc obtinguts gràcies al sistema de monitorització durant els anys d'estudi sobre els moviments produïts de debris flow i debris flood podem obtenir com ha sigut l'evolució de la nostra zona d'estudi pel que fa als blocs de roques. Tot i les dificultats que suposa treballar amb mapes amb diferents resolucions (variant aquestes des de 5 cm/px fins a 50 cm/px) s'ha pogut obtenir uns resultats que concorden amb els valors reals del barranc. Hem pogut observar com a conseqüència dels episodis de debris flow del barranc aquest ha sofert canvis significatius, com l’activitat en el conus de dejecció.

Mass movements -especially debris flows- are one of the most important geological hazards in our country, due to their magnitude and their high incidence. They can suddenly shift large amounts of mass which move at high speed. Historically, these movements have ocurred unnoticed by the population who intends to settle in flat or coastal areas. In recent years, however, mountain areas have suffered an important urbanization process. This fact is mainly own to their tourism and leisure activities. The increase of population and structures is the reason why it is essential to studying how mass movements can affect the area. We can find within the debris flow consequences from roadblock by transported material to structure damage (such as bridges, dams or houses), including also human injuries and deaths. The area of study is located in the Rebaixader’s ravine, near Senet de Barrabés village (Vilaller, Alta Ribagorça). This ravine is placed on an old lateral moraine. The erosion of its heterogeneous and unstable material is the responsible of debris flow. Indeed, this basin is one of the most active at the national level in terms of debris flows. The aim of the thesis is to obtain as much information on the geomorphological features provoked by torrential processes as possible of the Rebaixader’s ravine from 2009 to 2016. Another goal is to check the advantages of using drones to obtain field data for future studies. We can depict the evolution of our area -regarding rock blocks- thanks to orthophotos and the data of the ravine obtained by the debris flow and debris flood monitoring system during the studied period of time. In spite of the difficulties which involve working with maps of different resolutions (changing from 5cm/px to 50 cm/px), we have been able to reach results which are in agreement with the real values of the ravine. We have also been able to see that, as a consequence of the debris flow episodes, the ravine has experimented significant changes in the cone activity.