Ja fa deu mil anys que l’home conrea la terra a fi d’obtenir-ne un fruit. En un principi es conreava com a mesura d’autosuficiència. Ara, en canvi, es sembra amb la finalitat d’obtenir un benefici, per tant, es pot considerar un ofici. El mètode de sembra pràcticament sempre ha sigut el mateix: agafar unes llavors, colgar-les al terra i esperar que la planta neixi. Al llarg dels anys sí que és veritat que s’ha anat perfeccionant una mica més deduint quines són les profunditats òptimes per a cada planta i les èpoques de l’any en què és millor sembrar. No es pot dir el mateix del procés de sembra. Aquest sí que realment s’ha desenvolupat molt. En un principi es tiraven manualment les llavors al terra i llavors es passaven a colgar amb un rascle o element similar. Més tard, amb l’aparició dels tractors, ja es va començar a utilitzar eines que agilitzaven molt més aquest procés. Les primeres que varen sortir consistien en un aspersor de llavors que es trobava sospès en la part frontal del tractor i un rascle en la part del darrera que les enterrava. Uns anys després ja va sortir la primera sembradora, una eina que realitzava les dues feines a la vegada. Mitjançant un braç conduïa la llavor des d’una tremuja fins al terra, i a més a més la deixava enterrada. Amb aquesta idea de sembradora s’han desenvolupat tots els models vigents avui en dia, i aquest treball és una petita continuació d’aquest desenvolupament. En el següent treball es tracta el disseny d’un braç mono disc de sembra directa, un element mecànicament molt complex i molt apreciat per l’agricultor. Al llarg del projecte es realitzaran els estudis i els dissenys de totes les peces que acabaran formant aquest braç i, finalment, es conclourà si realment és viable a nivell econòmic produir aquest braç.