En aquest treball s’ha estudiat el procés d’adsorció entre dues hematites naturals micronitzades, procedents de dos emplaçaments d’Espanya, i diversos contaminants inorgànics que es poden trobar en aigües subterrànies, concretament de fosfor(V) i d’arsènic(V). Prèviament, s’ha fet un estudi bibliogràfic de les aigües subterrànies contaminades i els problemes sobre la salut que aquestes poden causar. Per aquest motiu, s’han caracteritzat les hematites abans de realitzar una sèrie d’experiments al laboratori , s’ha estudiat l’àrea superficial, el potencial zeta, el punt de càrrega zero i la mida de la partícula. Els experiments s’han realitzat en discontinu variant diverses variables com són el pH, la concentració dels contaminants i la quantitat d’hematita, tot amb condicions a temperatura ambient. A part, s’ha tingut en compte a l’hora de treballar al laboratori els riscos que hi ha al tractar amb aquestes mides de partícula. Els resultats més destacats de l’estudi són els següents: • La cinètica d’adsorció del sistema hematita-fosfat és d’ordre dos i la capacitat d’equilibri de la MR-11 i la R-01 és 2,17E-3 i 3,27E-3 mmol/g respectivament . • Les dades experimentals corresponents al sistema hematita-fosfat s’han ajustat satisfactòriament al model de Langmuir, obtenint un valor de capacitat màxima(qmax) de 8,78E-3 mmol/g. • Les dades experimentals corresponents al sistema hematita-arsenat s’han ajustat adequadament tant pel que fa al model de Langmuir i al de Freundlich, obtenint un valor de capacitat màxima(qmax) de 8,95E-4 mmol/g respecte la MR-11 i 1,88E-3 respecte la R-01. *La capacitat d’adsorció del fosfat i del arsenat de la hematita R-01 és superior al de la MR-11