La impressió 3D està començant a abastar en l’actualitat un gran número d’aplicacions. Aquesta tècnica s’ha desenvolupat durant les últimes dècades degut a que pot comportar una millora del processos de fabricació ja establerts. En el camp dels ceràmics base zircònia, aquesta nova tècnica s’està establin amb força degut a la gran versatilitat que presenta en els camps d’odontologia i d’àmbit mèdic, a causa d’una bona biocompatibilitat amb el cos humà. A més a més, presenten unes bones propietats mecàniques que fan que continuen seguint sent investigats en la actualitat. En aquest treball de fi grau, s’ha dissenyat un nou mètode d’impressió 3D mitjançant l’ús de dos extrusors. Això ha permès conformar nous objectes compostos de dos materials, els quals poden aportar una nova aplicació al sector mèdic. Aquest nou mètode s’ha aconseguit configurant de nou els paràmetres de la impressora, creant una peça composta mitjançant un programa de CAD. Posteriorment, calibrant les coordenades d’impressió, s’ha aconseguit imprimir uns cubs formats en el seu interior per el material base (ZrO2), amb una pel·lícula exterior envoltant d’altre material (CeO2), on la diferència entre aquestes ha estat la composició molar. Finalment, mitjançant la realització de diferents assaigs, s’han comparat algunes de les propietats mecàniques i microestructurals de les provetes, amb la finalitat de comprovar si mitjançant la impressió 3D es pot generar nous materials ceràmics resistents a la degradació hidrotèrmica.