La robòtica industrial està donant pas a una robòtica de caire més social i assistencial. Simplificant, podríem dir que mentre els robots industrials han ocupat llocs de treball que requereixen manipular materials rígids i pesants, feines considerades masculines, els robots assistencials s’estan desenvolupant per fer tasques tradicionalment realitzades per dones, i les seves prestacions prioritàries ja no són la força i la precisió, sinó la capacitat de comunicar-se i col·laborar, de manipular objectes tous com roba, aliments i les persones mateixes, i d’adaptar-se a situacions canviants. En aquest context, l'èmfasi en les capacitats cognitives i d'interacció entre persones i robots propicia la confluència amb les humanitats i, en particular, amb la psicologia, l'ètica i la literatura.