El risc és la possibilitat de dany a la qual estan exposats la salut dels éssers vius, els béns o el propi medi ambient i, sovint, es mesura com el producte de la probabilitat i les conseqüències. En el present estudi es té en compte només el risc d’esllavissaments del terreny, exactament d’esllavissades, de despreniments rocosos i de corrents d’arrossegalls. Aquestes amenaces geològiques suposen un risc generalitzat arreu del món a éssers humans i provoquen danys importants a estructures cada any. D’aquí esdevé la gran importància de la realització d’anàlisis quantitatives del risc i altres estudis per ajudar a tècnics, enginyers, administracions i altres parts interessades a gestionar el terreny i el risc, i a dissenyar mesures de protecció contra aquests fenòmens. No obstant, de tots els components que generen el risc, el que caracteritza el potencial destructiu dels esllavissaments del terreny és la intensitat. Aquesta afirmació, però, no sempre s’ha exposat així ja que aquesta definició del concepte d’intensitat és molt recent. Antigament, els investigadors assignaven la capacitat destructiva dels fenòmens a la magnitud. Possiblement la raó fos per errors de confusió entre els conceptes o per la manca de dades d’inventari o de tecnologia que permetés la modelització d’aquests processos. Conseqüentment, la informació que hi ha al respecte fins al dia d’avui és escassa en comparació amb altres amenaces naturals com els terratrèmols o les allaus i encara queda molt per investigar. Així doncs, no existeixen estàndards per definir la intensitat d’aquests tipus d’esllavissaments del terreny. Aquest fet revela un buit en aquest camp ja que les tasques d’avaluació, quantificació i gestió del risc serien més senzilles, ràpides i eficients si es disposés d’uns estàndards establerts per a qualsevol tipus de situació que es donés en qualsevol part del món tal i com passa, per exemple, amb les escales de Richter i de Mercalli en el camp dels terratrèmols. L’objectiu principal del present treball és fer una primera proposta d’escala d’intensitat per tal d’obrir camí a la investigació cap a una escala d’intensitat el més completa possible de manera que es pugui establir, en un futur, una escala universal per als esllavissaments del terreny. Per obtenir-la, però, primerament cal entendre com es propaguen i com interactuen aquests tres tipus d’esllavissaments amb els elements exposats per poder determinar quins són els descriptors d’intensitat que millor determinen el caràcter destructiu de cadascun d’ells. A continuació s’ha d’establir una escala de danys amb uns rangs de vulnerabilitat associats ja que són els diferents graus de dany els que fan de connectors de les equivalències d’intensitat entre esllavissades, despreniments rocosos i corrents d’arrossegalls. Seguidament, es determinen els valors llindar d’intensitat per a cadascun dels graus de dany i s’acoblen en una sola taula per aconseguir així una escala global per als tres fenòmens. Finalment, es comprova l’aplicabilitat a l’anàlisi quantitativa del risc de tots els factors proposats. Aquesta validació es fa mitjançant la realització d’anàlisis quantitatives del risc en dos casos reals. Per tant, tot i que hi ha una petita part experimental, bona part d’aquest treball consisteix en una revisió bibliogràfica d’estudis publicats en revistes internacionals. D’aquí es desprèn un segon objectiu, el qual consisteix en fer una recopilació de la informació obtinguda fins a l’actualitat, a part de detectar mancances i assenyalar així cap on s’haurien d’enfocar les futures investigacions.

Risk is the possibility of damage to the health of human beings, goods or environment, and it is often measured as the product of the probability and the consequences. In the present study it takes into account the risk of soil movements, particularly, landslides, rock falls, and debris flows. These geological hazards suppose a widespread risk to human beings and cause important damages to structures every year around the world. This is the reason of the importance of the realisation of quantitative risk analyses and other studies to help technicians, engineers, administrations and stakeholders to do an adequate land planning, to manage the risk and to design properly the protection measures against these processes. However, from all the parameters that compose the risk, only the intensity is the one that characterizes the destructiveness potential of landslides. Nevertheless, this statement has not always been as clear as nowadays because this definition of the intensity’s concept is very recent. Formerly, researchers tended to assign the destructiveness character of landslides to the magnitude. Possibly, the reason was due to confusion errors between both concepts or due to the lack of inventory data or technology which would allowed the modelling of these phenomena. Consequently, there is less information about intensity of landslides in comparison with information from the intensity of other natural hazards such as earthquakes or snow avalanches, so there are still lots of things to be investigated. Thus, there are no standards to define the intensity of these phenomena. This reveals a gap in this field because the assessment, the quantification and the management of risk would be more simple, fast and efficient if there was standards set for any situation that would occurred in any place of the world as happens, for example, with the Richter scale and Mercalli scale in the area of earthquakes. The main objective of this study is to propose an initial intensity scale in order to start the investigation way to the most complete intensity scale in order to find, finally, the universal one to be established for landslides. The first step to do in order to obtain the aimed intensity scale is to understand how landslides propagate downhills and how they interact with the exposed elements at risk. This will lead to the definition of the descriptors that best determine the destructive character of each type of landslide. The next step is to establish a scale of damage with their associated vulnerability ranges because this different levels of damage will be the connectors between the equivalences of the intensity values between landslides, rock falls and debris flows. Then, the limit values of intensity for each type of phenomena will be defined and all them will be assembled in one intensity scale in order to find a global scale for the three processes. Finally, the applicability of the proposed data will be checked using them in real case studies of quantitative risk assessment. Therefore, although there is a small experimental part, the biggest part of this study consists in a literature review of studies published in international journals. There is also a second objective, which consists in making a compilation of information obtained and published until now, apart from highlight the found gaps in order to see in what should the future investigations be focused on.

El riesgo es la probabilidad a la cual están expuestos la salud de los seres vivos, los bienes o el propio medio ambiente y, a menudo, es medido como el producto de la probabilidad y las consecuencias. En el presente estudio sólo se tienen en consideración los movimientos de ladera, concretamente de deslizamientos, desprendimientos rocosos y flujos de derrubios. Estas amenazas geológicas suponen un riesgo generalizado en todo el mundo a seres humanos y provocan daños importantes en estructuras cada año. De aquí acontece la gran importancia de la realización de análisis cuantitativos del riesgo y otros estudios para ayudar a técnicos, ingenieros, administraciones y otras partes interesadas a gestionar el terreno y el riesgo, y a diseñar medidas de protección contra estos fenómenos. No obstante, de todos los componentes que generan el riesgo, el que caracteriza el potencial destructivo de los deslizamientos del terreno es la intensidad. Sin embargo, esta afirmación no siempre se ha expuesto así ya que esta definición del concepto de intensidad es muy reciente. Antiguamente, los investigadores asignaban la capacidad destructiva de los fenómenos a la magnitud. Posiblemente la razón se debiera a errores de confusión entre los dos conceptos o por la escasez de datos de inventario o de tecnología que permitiera la modelización de estos procesos. Consecuentemente, la información que hay al respecto hasta el día de hoy es escasa en comparación con otras amenazas naturales como los terremotos o las aludes, y aún queda mucho por investigar. Así pues, no existen estándares para definir la intensidad de estos tipos de deslizamientos del terreno. Este hecho revela un vacío en este campo debido a que las tareas de evaluación, cuantificación y gestión del riesgo serían más sencillas, rápidas y eficientes si se dispusiera de unos estándares establecidos para cualquier tipo de situación que se diera en cualquier lugar del mundo tal y como pasa, por ejemplo, con las escalas de Richter i de Mercalli en el campo de los terremotos. El objetivo principal del presente estudio es hacer una propuesta inicial de escala de intensidad por tal de abrir camino a la investigación hacia una escala de intensidad lo más completa posible de forma que se pueda establecer, en un futuro, una escala universal para los deslizamientos del terreno. No obstante, para obtenerla, primeramente es necesario entender cómo se propagan y cómo interactúan estos tres tipos de deslizamientos con los elementos expuestos para poder determinar cuáles son los descriptores de intensidad que mejor describen el carácter destructivo de cada uno de ellos. A continuación, se debe establecer una escala de daños con unos rangos de vulnerabilidad asociados ya que son los diferentes grados de daño los que hacen de conectores de las equivalencias de intensidad entre deslizamientos, desprendimientos rocosos y corrientes de derrubios. Seguidamente, se determinan los valores umbrales de intensidad para cada uno de los grados de daño y se ensamblan en una sola tabla para conseguir, así, una escala global para los tres fenómenos. Finalmente, se comprueba la aplicabilidad al análisis cuantitativo del riesgo de todos los factores propuestos. Esta validación se hace mediante la realización de análisis cuantitativos del riesgo en dos casos reales. Por lo tanto, a pesar de haber una pequeña parte experimental, buena parte de este trabajo consiste en una revisión bibliográfica de estudios publicados en revistas internacionales. De aquí se desprende un segundo objetivo, el cual consiste en hacer una recopilación de la información obtenida hasta la actualidad, aparte de detectar carencias y señalar, así, hacia donde se deberían enfocar las futuras investigaciones.