Un total de 300.000 nens neixen cada any al món amb una hemoglobinopatia major, inclosa l’Hemoglobinopatia S (HbS), que constitueix una de les alteracions genètiques més freqüents en determinats països. Aquesta alteració es caracteritza per una anomalia en la morfologia dels eritròcits (glòbuls vermells), i doncs, la identificació automàtica de les formes eritrocitàries anòmales pot contribuir a la seva detecció i diagnòstic. Es desenvolupa un mètode de classificació automàtica de drepanòcits o “sickle cells” en frotis de sang perifèrica (SP) mitjançant mètodes de processament digital d’imatges. S’inclou la implementació de descriptors per la identificació de les formes eritrocitàries anòmales, característiques d’aquesta entitat. S’inclouen un total de 20 frotis de SP tenyits amb la tècnica May Grünwald-Giemsa (MGG) i procedents de set pacients diagnosticats d’anèmia falciforme. S’analitzen un total de 320 imatges d’hematies a 1000 augments, obtingudes mitjançant el microscopi Olympus BX43 i la càmera digital Olympus DP73. Pel processament i segmentació s’utilitza el programa MATLAB. L’anàlisi de característiques permet seleccionar aquelles més rellevants per diferenciar els drepanòcits dels grups normals i reticulòcits. Així doncs, el disseny elaborat permet discriminar els drepanòcits, i es considera un sistema capaç de contribuir en la detecció, quantificació i diagnòstic de la HbS utilitzant microscòpia digital.