Finaciación FEDER y Ministerio de Economía AGL2012-33736

The number of pollinators has fallen drastically in recent decades in agro-ecosystems because of disrespectful agricultural practices to the environment such as pesticide use, habitat destruction of pollinators to create more fields or monoculture. The fragmentation of the territory because of human activity, especially agriculture, has destroyed large areas of forest, pastures and other plant communities used by these organisms, leaving only small pockets with natural vegetation in the margins in-between fields. These margins have interesting characteristics in terms of conservation of plant biodiversity and food and shelter to the group of natural pollinators (wild bees and other) and there is the hypothesis that are widely used by all these insects. On the other hand the surrounding landscape of these margins seems to influence directly in the biodynamics of the entire community of the agro-ecosystem, the interspecific relationships which are held inside it, the amount and/or presence of pollinating organisms... To corroborate this hypothesis of the importance of these margins and its surrounding landscape, it has been decided to capture insects using the technique of "pan traps", i.e., insect traps made with painted colour plates and in UV paint filled water arranged equidistantly in a 50 meters long transect in different edges of wooded areas surrounded by grain fields. An inventory of plant species present in the margin and the species in bloom on different days has been made. Trapped insects have been identified to the degree of families as well as the ecosystem service (beneficial or harmful) that provides each family of insects within the agro-ecosystem. Margins environment have been analyzed with geodesic information systems and the vegetation community of these same boundaries has been characterized to study its importance in terms of the attraction of pollinators. In this way the margins of fields in zones with these characteristics (woodland) has shown to attract 3 orders of insects in significant abundance: Coleoptera, Hymenoptera and Diptera. Within the first 2 families of pollination importance in large quantities, above of all solitary bees of the Halictidae family have been captured. Within the Coleoptera families, Buprestidae and Oedemeridae have been especially abundant. In a landscape perspective the results have shown the importance the margins have when the surrounding landscape is mostly land cultivation and the relationship that exists between diversity of uses of the environment and Insects biodiversity.

El nombre de pol·linitzadors ha caigut dràsticament en les últimes dècades en els agroecosistemes degut a les pràctiques agrícoles poc respectuoses amb el medi ambient com utilitzar plaguicides,la destrucció d'hàbitat dels pol·linitzadors per crear més camps o el monocultiu. La fragmentació del territori a causa de la activitat humana, especialment l'agricultura, ha destruït boscos, pastures i altres comunitats vegetals utilitzats per aquests organismes, deixant només petites taques amb vegetació natural en els marges entre camp i camp. Aquests marges tenen característiques interessants pel que fa a la conservació de la biodiversitat vegetal i l'alimentació i refugi pel grup dels pol·linitzadors naturals i s'està treballant amb la hipòtesi que són àmpliament utilitzats per tots aquests insectes. D'altra banda l ´entorn que hi ha al voltant d´ aquests marges sembla que influeix directament en la biodinàmica de tota la comunitat de l'agro-ecosistema, en les relacions interespecífiques que es produeixen dins d'aquest, en l'abundància i/o presència d´ organismes pol·linitzadors... Per corroborar aquesta hipòtesi de la importància d'aquests marges i el seu paisatge circumdant, s'ha decidit a capturar insectes utilitzant la tècnica del "pan traps", és a dir, trampes per a insectes pintades en colors i pintura ultraviolada omplerts d'aigua i disposats equidistants en un transecte de 50m a diferents marges de camps de cereals, envoltats de zones boscoses. S´ha fet un inventari de les espècies vegetals presents, de les lespècies amb flors en dies diferents i s´han identificat el insectes capturats fins a grau de famílies així com el servei ecosistèmic (beneficiòs o perjudicial) que proporciona cada família d'insectes dins de l'agro-ecosistema. S'ha analitzat l'entorn dels marges amb sistemes d'informació geodèsica i s'ha caracteritzat la comunitat vegetal d'aquests mateixos límits per estudiar la seva importància pel que fa a l'atracció dels pol·linitzadors. D'aquesta manera s´ha vist que els marges dels camps en zones d'aquestes característiques (boscos) van atreure 3 ordres d'insectes en abundància significativa: coleòpters, dípters i himenòpters. Dins els 2 primers, han estat capturades famílies d´importància pol·linitzadora en grans quantitats, per damunt de tot abelles solitàries de la família Halictidae. Dins els coleòpters, les families Buprestidae i Oedemeridae han sigut especialment abundants. Des de una perspectiva de paisatge s´ha vist la importància que tenen els marges quan el paisatge circumdant és principalment terres cultiu i la relació que existeix entre la diversitat d'usos de l´entorn i la biodiversitat d´insectes.

El número de polinizadores ha descendido drásticamente en las últimas décadas en los agroecosistemas a causa de prácticas agrícolas poco respetuosas para el medio como es el uso de pesticidas, la destrucción de hábitats de los polinizadores para crear más campos de cultivo o el monocultivo. La fragmentación del territorio a causa de la actividad humana, especialmente la agricultura, ha destruido grandes extensiones de bosques, pastos y otras comunidades vegetales que utilizaban estos organismos, quedando solo pequeños reductos con vegetación natural en los márgenes que hay entre campo y campo. Estos márgenes presentan características interesantes en cuanto a la conservación de la biodiversidad vegetal y de alimento y cobijo par el grupo de los polinizadores naturales y se trabaja con la hipótesis de que son utilizados ampliamente por todos estos insectos. Por otro lado el paisaje circundante a estos márgenes parece influir de forma directa en la biodinámica de toda la comunidad del agroecosistema, en las relaciones interespecificas que se llevan a cabo dentro de él, en la abundancia y/o presencia de los organismos polinizadores,... Para corroborar esta hipótesis de la importancia de estos márgenes y su entorno paisajístico, se ha decidido hacer una captura de insectos mediante la técnica de "pan traps", esto es, trampas de insectos confeccionadas con platos pintados de colores y en pintura ultravioleta rellenados de agua dispuestos equidistantemente en un transecto de 50 metros de largo en distintos margenes de campos de cereales rodeados de zonas boscosas. Se ha hecho un inventario de las especies vegetales presentes, de las especies en flor en distintos días y se han identificado las capturas de insectos hasta el grado de familias asi como el servicio ecosistémico (beneficioso o nocivo) que proporciona cada familia de insectos dentro del agroecosistema. Se ha analizado el entorno de los márgenes con sistemas de información geodésica y se ha caracterizado la comunidad vegetal de estos mismos lindes para estudiar su importancia en cuanto a la atracción de polinizadores. De esta manera se ha visto que los márgenes de campos de zonas de estas características (zonas boscosas) atraen 3 órdenes de insectos en abundancia significativa: coleópteros, himenópteros y dípteros. Dentro de los 2 primeros han sido capturados familias de importancia polinizadora en cantidades importantes, sobretodo de abejas solitarias de la familia Halictidae. Dentro de los coleópteros la familia Buprestidae y Oedemeridae han sido especialmente abundantes. En una perspectiva de paisaje se ha visto la importancia que tienen los márgenes cuando el paisaje circundante es mayoritariamente tierras de cultivo y de la relación que hay entre diversidad de usos del entorno y biodiversidad de insectos.