|
Abstract:
|
El tram final del riu Llobregat, que es troba a 10 min del centre de Barcelona, es tracta de una zona agrícola amb una gran tradició hort-fructícola, que durant segles ha sigut el principal subministrador de fruites i verdures a la ciutat de Barcelona.
Aquest territori i el riu, ha sigut sempre el motor econòmic de molta gent, tant en agricultura com en fàbriques en funcionament gràcies al riu.
Un dels principals elements que caracteritzen la vall baixa i el delta és la seva xarxa de camins, configurant el territori en parcel·les, o parcel·les que configuren els camins, ja que no s’entenen uns sense les altres.
L’objecte d’estudi que veurem, tracta sobre aquesta xarxa de camins, que històricament han donat exclusivament accés a les hortes de Barcelona, però que actualment aquests estan veien una transformació d’usos, degut al pas del temps i les necessitats de la població, que ara es barregen en un mateix lloc, per resoldre la necessitat d’espais lliure i natural de les ciutats que el confinen. També afegir que antigament la llera del riu havia tingut multitud d’activitats, que van desaparèixer a causa del deteriorament de la zona, convertint-se pràcticament en una abocador.
Ara trobem una xarxa de camins que ha de conviure amb diferents activitats, un repte a resoldre per continuar mantenint l’activitat en aquests territori, on han d’aprendre a conviure, ja que l’agricultura que actualment està en declivi, necessita d’altres activitats per sobreviure, i a l’inrevés, aquest territori natural sense l’agricultura no prosperarà degut a les pressions urbanístiques de les poblacions. |
