Els acers inoxidables dúplex posseeixen una microestructura bifàsica composta de ferrita i austenita, presents en proporcions similars. El seu interès industrial rau en el bon compromís entre propietats mecàniques i resistència a la corrosió que ofereixen, presentant un comportament general que ni els acers inoxidables ferrítics ni els austenítics poden igualar. Per aquest motiu el seu ús s’ha estès, esdevenint un material molt emprat en components de plantes de dessalinització, intercanviadors de calor i plantes petroquímiques. La necessitat de caracteritzar les propietats mecàniques dels materials a escales locals ha anat en augment i ha motivat el desenvolupament d’equips de nanoindentació instrumentada, els quals mesuren la duresa i el mòdul d’elasticitat a mesura que la profunditat d’indentació augmenta. En aquest Treball Final de Grau, tal com indica el seu títol, es pretén caracteritzar la microestructura i l’anisotropia mecànica de cadascuna de les fases constituents dels acers inoxidables dúplex mitjançant la tècnica de difracció d’electrons retrodispersats i la nanoindentació, respectivament, amb l’objectiu de poder-les correlacionar. S’ha pogut observar com l’acer dúplex presenta una forta textura a causa del procés de laminació així com una elevada anisotropia mecànica tant en termes de duresa com de mòdul d’elasticitat. La majoria dels grans de ferrita es troben orientats segons el pla (001) mentre que per als grans d’austenita és el pla (111). El valor de duresa, així com el mòdul d’elasticitat, augmenta per a ambdues fases a mesura que els grans s’orienten en el pla (111).