The purpose of this article is to make a definition of the notion “oblivion” from a philosophical point of view. What would be the key issues that characterize oblivion as a symbolic operator in the work of memories reconfiguration? We will approach this subject from four main perspectives: the category of “not-all” in Jacques Lacan and Jean-Claude Milner works, which makes memory a not inclusive totality; the category “parresia” in Michel Foucault defining the relation between subject and truth in Ancient times; the category of “denial”(Verneinung) in the reading of Freud’s work by Jean Hyppolite; finally, the category “relational” referring to the intimate proximity with oblivion that post-feminists contributions have highlighted. These four categories can be considered a conceptual and speculative system to be applied to the study and analysis of the different models of cultural, individual and collective memories and their ways of reconfiguring the past.

Aquest article tracta de definir l’oblit des de la perspectiva de la filosofia. Quins aspectes contribueixen a tipificar l’oblit com un operador simbòlic en el treball de reconfiguració de la memòria? Abordem aquesta temàtica des de quatre grans perspectives: la categoria “no-tot” en l’obra de Jacques Lacan i Jean-Claude Milner, que converteix la memòria en una totalitat no inclusiva; la categoria en grec “parresia”, a través de l’anàlisi que fa Michel Foucault sobre la relació entre el subjecte i la veritat a l’època antiga; la categoria “de-negació” (Verneinung) en la lectura que féu Jean Hyppolite del text de Freud; finalment, la categoria “relacional” per referir-nos a una proximitat íntima amb l’oblit que han subratllat especialment els discursos dels postfeminismes. Aquestes quatre categories funcionen com un aparell conceptual i especulatiu, susceptible de ser aplicat a qualsevol model de treball de la memòria cultural, individual i colectiva i les seves maneres de reconfigurar el passat.