En aquest projecte s’explica detalladament tot el procés de construcció d’un prototip d’avisador d’emergència vestible per a persones dependents. L’avisador consisteix en una parella de dispositius, emissor i receptor, que duen la persona dependent i el cuidador respectivament. Cadascun consisteix en una polsera amb un polsador, un LED i un mòdul XBee (un component electrònic que permet la comunicació sense fils entre dispositius a través de la tecnologia ZigBee), a més d’un brunzidor en el cas del receptor. Quan la persona dependent o pacient té una emergència, ha de prémer el polsador que hi ha a la seva polsera. Al fer-ho, immediatament, s’envia un avís a la polsera del cuidador. Quan el aquest s’adona de l’avís, ha de prémer el polsador de la seva polsera per a enviar un senyal de confirmació al pacient que li indica que ha rebut el seu missatge i que ara acudeix en la seva ajuda. Aquests avisos i senyals són detectables per les persones mitjançant els LED, que segueixen un determinat codi de colors segons la situació, i el brunzidor. Tenint en ment el funcionament de l’avisador, s’ha cercat quin és el mòdul òptim per a la comunicació entre dispositius. Per les seves característiques, el mòdul XBee Pro 60 mW PCB Antenna – Series 1 és el que millor s’ajusta a les necessitats del projecte. Aquest va acoblat a una placa Arduino a través d’un shield (una placa modular que es munta sobre la placa Arduino). Tota la resta de components van connectats als borns de la placa i són controlats pel microcontrolador. Havent configurat els mòduls XBee per a que es puguin comunicar entre ells i un cop comprovat que tots els circuits funcionen correctament, s’ha fet un programa per a cada dispositiu (emissor i receptor) amb llenguatge C++ mitjançant l’entorn Arduino, que és el que millor s’adapta a les plaques utilitzades. Tots dos fan funcionar l’avisador de la forma descrita prèviament i permeten el reinici per a que els dispositius puguin tornar a ser utilitzats (i també en el cas de que es produeixin errors a l’executar-se el propi programa). Finalment un cop comprovat el correcte funcionament de l’avisador s’ha fet un repàs dels factors que encara queden pendents d’estudiar per poder passar d’un prototip a la construcció d’un avisador real, com són la bateria, el model de brunzidor, la impressió del circuit i el disseny de la polsera. A més, s’han pensat algunes possibles millores de cara a futurs projectes i altres possibles aplicacions més enllà del cas d’emergència d’una persona dependent.