Per realitzar la posta a punt del banc d’assaigs, el concepte bàsic és tractar la instal·lació com un tub acústic, és a dir, com un instrument musical de vent, on els orificis són fuites. En funció de la posició de la fuita el so que s’obté és diferent, i això és el que s’aprofita per localitzar-la. Per realitzar la posta a punt s’han aplicat 3 solucions diferents en funció de com es genera el soroll blanc necessari per detectar les fuites: La primera consta d’un altaveu, un micròfon i una targeta DAQ (targeta d’adquisició de dades). A partir del software LabVIEW s’emet una senyal elèctrica en forma de soroll blanc que l’altaveu converteix en una senyal acústica, aquesta ona de so recorre el tub i el micròfon la rep i la transforma en una sèrie de valors de voltatge. De nou, amb el LabVIEW es recullen i guarden les dades procedents del micròfon i finalment s’analitzen amb l’ajuda del Matlab. La segona i la tercera solucions tenen el mateix principi de funcionament que la primera, però en aquests casos s’utilitza la pressió de l’aire per generar el soroll blanc en comptes de l’altaveu. La diferència entre el segon i el tercer mètode és el valor de la pressió que s’utilitza, en el segon mètode s’aplica pressió relativa positiva, en canvi en el tercer mètode s’aplica pressió relativa negativa. Quan s’analitzen els resultats amb el Matlab, s’obtenen gràfics on les fuites es veuen reflectides en forma de pics, la posició d’aquests pics determina el temps que necessita el so per anar de la fuita fins al micròfon. Per tant, si es coneix la velocitat del so es pot calcular la localització de les fuites.